En sortir del tren el que trobes primer són les Rambles, he baixat fins a la Boqueria, el mercat més bonic i amb més vitalitat de Barcelona, aquells colors de les fruites i les verdures i els fruits secs, tot tan ben posat, i els pollastres i els ous i els bolets i el peix fresc i el marisc i aquelles olors de les herbes aromàtiques, de les mostasses i les canyelles i de tota mena d’espècies, i de tants productes que abans no es trobaven i ara ja ens són familiars. Em criden l’atenció els fonolls i els cereals de tota mena i la gran varietat de farines, però el que m’agrada fer, de tant en tant, és fer el turista, em prenc un suc de fruita natural i aleshores me n’adono del marc modernista de l’entrada i de l’estructura de la coberta i ho miro i ho remiro com si no ho hagués vist mai a la vida.
Sortint del mercat he agafat el carrer Xuclà amunt, travessant tota una corrua de petits carrerons fins sortir a la Pl. Universitat on he esperat pacientment el 24, un dels autobusos sempre ple a vessar de gent de totes procedències, tots preguntant el mateix vaig bé per anar al parc Güell? Just obrir les portes m’hi he enfilat, he enganxat un seient lliure i aleshores me n’he adonat que el que he vist arreu on he passat eren rètols, rètols pels carrers petits, rètols per Pelai i pel Pg. de Gràcia, allà on mirava trobava un nou anunci: botiga en traspàs, pis en venda, rebaixes per tancament, tancament per jubilació, tot al 50%, tot al 70%, liquidació total.La ciutat que tanca les portes, en clara decadència, però que segueix lluint amb orgull les seves gales de ciutat creadora sense ser conscient que li cal recuperar l’antiga embranzida si no vol acabar com una antigalla.
Rosa Bruguera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada