Un profund abisme
guarda les desferres
del poble que reptava
el futur amb orgull,
res queda d’aquells dies
Ordres de ben lluny
de genollons s’acaten.
Gent atemorida,
sens pàtria ni senyera,
poruga s’amaga
D’altres planten cara
llibertat per bandera,
seny, treball i lluita,
honrós sentit del deure
i la paraula dada
Potser sí que algun dia
retornarà la rauxa,
ens alçarem de terra
i amb tota la potència
arrencarem el crit.
Rosa Bruguera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada