En el silenci misteriós de la nit, abans de tancar els ulls i perdre la consciència, m’agrada identificar els sorolls que em transporten a una altra realitat. El toc de les campanes donant el quart, dos quarts fins a donar l’hora. El brogit dels cotxes i motos que alliberats del control es llancen en una carrera desenfrenada,
O les rialles dels joves que gaudint d’una llibertat, lluny de la vigilància dels pares expressen alegria.
El vent! Com m’agrada sentir-lo! S’escapa xiulant per les escletxes del finestral, i el tic-tac del rellotge que m’agombola i m’ajuda a obrir i tancar les parpelles.
Rosa Aguaron
dimarts, 20 d’abril del 2010
dilluns, 19 d’abril del 2010
Haikus
Records oblidats
escolto en el silenci
les veus perdudes
La llengua morta
memòria perduda
de tanta vida.
Barcelona. Novembre, 2009
L'aigua acarona
els reflexos de l'arbre,
el llac batega.
Banyoles. Octubre, 2008
Paraula vola!
Porta-li aquell missatge
sents? El vent xiula.
Barcelona. Desembre, 2009
Dorm llum del dia
aixopluc d'ocells, l'arbre
Neva silenci.
Pel temps camines,
dies, records i somnis
pel camí, deixes.
Salardú. Abril, 2010
Àurea Brufau
escolto en el silenci
les veus perdudes
La llengua morta
memòria perduda
de tanta vida.
Barcelona. Novembre, 2009
L'aigua acarona
els reflexos de l'arbre,
el llac batega.
Banyoles. Octubre, 2008
Paraula vola!
Porta-li aquell missatge
sents? El vent xiula.
Barcelona. Desembre, 2009
Dorm llum del dia
aixopluc d'ocells, l'arbre
Neva silenci.
Pel temps camines,
dies, records i somnis
pel camí, deixes.
Salardú. Abril, 2010
Àurea Brufau
El gerd
No és la dolçor dins del seu cor
amb aquell toc d'àcid adient
per refrescar-la.
No és el seu color vermell vinós
velat per una lleu blancor
per decorar-la.
No és la consistència tova,
fràgil a la boca al moment
de mossegar-la.
Ni tan sols aquell perfum
de cosa bona
que ens regala l'ensum i el tast
en empassar-la,
ans al moment de descobrir-la
i d'agafar-la
és tan perfecta , tan sobtada,
baia vermella al mig del verd
de les bardisses.
El gerd, un regal de passejada.
Àurea Brufau
amb aquell toc d'àcid adient
per refrescar-la.
No és el seu color vermell vinós
velat per una lleu blancor
per decorar-la.
No és la consistència tova,
fràgil a la boca al moment
de mossegar-la.
Ni tan sols aquell perfum
de cosa bona
que ens regala l'ensum i el tast
en empassar-la,
ans al moment de descobrir-la
i d'agafar-la
és tan perfecta , tan sobtada,
baia vermella al mig del verd
de les bardisses.
El gerd, un regal de passejada.
Àurea Brufau
Escrits inspirats en els poemes de la Mª Mercè Marsal
Cosia, a punta d’alba
el pensament volava
els records de la filla
el fil la roba lliscava.
Com la mare trenava
els seus cabells de seda
l’ocell al riu cantava.
L’ombra del dol s’atansa
l’agulla als dits es clava
un crit i les llàgrimes
rodolen per les galtes.
TANKA
L’agulla enfila
refà l’estrip de roba
teixeix pell morta
els dits a les palpentes
la sargidora cega.
Rosa Aguaron
el pensament volava
els records de la filla
el fil la roba lliscava.
Com la mare trenava
els seus cabells de seda
l’ocell al riu cantava.
L’ombra del dol s’atansa
l’agulla als dits es clava
un crit i les llàgrimes
rodolen per les galtes.
TANKA
L’agulla enfila
refà l’estrip de roba
teixeix pell morta
els dits a les palpentes
la sargidora cega.
Rosa Aguaron
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
