Recordo el dia que en plena època de racionament, va entrar a la botiga de casa una veïna que li va entregar al pare la cartilla per tal de recollir els aliments de la setmana. El pare va agafar de la prestatgeria el que li pertocava i la Cinteta, que és així com es deia la veïna, ho va mirar tot i va començar a cridar:- Però que us heu cregut ! una altra vegada llenties! que no existeixen les mongetes, ni els cigrons?
El pare va intentar calmar-la explicant-li que això no depenia d'ell, però ella li va respondre: - Me cago en cony vatua Déu! llenties! llenties! llenties! Si tan us agraden les llenties aquí les teniu!
Va agafar la paperina de llenties i aixecant el braç enlaire va començar a donar voltes mentre anava caient una pluja de llenties que va deixar la botiga tan inundada que vam estar molts dies trobant-les per tots els racons.
Carme Gonzàlez
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 17.7-Capítols 22-25. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 17.7-Capítols 22-25. Mostrar tots els missatges
dijous, 3 de juny del 2010
dissabte, 22 de maig del 2010
HAIKÚ I TANKA
Haikú
Esglais dels frares
les mans ensangonades
toc de campanes
Tanka
Gent espantada
darrera les finestres
els seus ulls miren
sota la portalada
tots els convents cremaven.
Emi Sánchez / 21-05-2010
Esglais dels frares
les mans ensangonades
toc de campanes
Tanka
Gent espantada
darrera les finestres
els seus ulls miren
sota la portalada
tots els convents cremaven.
Emi Sánchez / 21-05-2010
SET CONVENTS VAREN CREMAR
Pels carrers por
pels convents, confusió
les campanes repiquen
la fumera és a prop.
Quin sentit te la revolta?
Què els hi passa als traïdors?
La cridòria i amenaces,
els hi ha tret la raó?
Tots els convents cremen
la ciutat és tot negror
la gent esparverada corre
i el cel plora de dolor.
El foc no s’acomiada
crema i crema sense control
els frares resen, els frares criden,
el frares moren per aquest foc.
Què puc fer per aturar-los?
Qui controla la ciutat?
Quin fanatisme ens envolta?
Jo no vull ser d’aquest món!
Pels carrers tot era cendra
en els cors tot de dolor
la Rambla plena d’estelles
i en l’aire olor de morts.
_________________________
Emi Sánchez / 21-05-2010
pels convents, confusió
les campanes repiquen
la fumera és a prop.
Quin sentit te la revolta?
Què els hi passa als traïdors?
La cridòria i amenaces,
els hi ha tret la raó?
Tots els convents cremen
la ciutat és tot negror
la gent esparverada corre
i el cel plora de dolor.
El foc no s’acomiada
crema i crema sense control
els frares resen, els frares criden,
el frares moren per aquest foc.
Què puc fer per aturar-los?
Qui controla la ciutat?
Quin fanatisme ens envolta?
Jo no vull ser d’aquest món!
Pels carrers tot era cendra
en els cors tot de dolor
la Rambla plena d’estelles
i en l’aire olor de morts.
_________________________
Emi Sánchez / 21-05-2010
EL SANTUARI DE LORD
Per arribar al punt d'inici de l'excursió, s'ha d'agafar la carretera LV-4241 des de Sant Llorenç de Morunys i dirigir-se cap al coll de Jou (a Sant Llorenç s'accedeix directament des de Solsona per la carretera que, en direcció nord-est i resseguint el Cardener, creua el pantà de la Llosa del Cavall). Després de recórrer 1,5 km, cal prendre una pista de l'esquerra que passa pel costat de l'ermita romànica de Sant Serni del Grau i després pel túnel de Roca Foradada. Aproximadament a mig camí trobarem la font de sant Isidre, arreglada fa poc, encara que no sempre abundosa. Es continua seguint el vessant solell del riu Rasa de Torroella fins que, al final, s'arriba a una esplanada on es pot aparcar el cotxe.
Cal pujar a la Mola de Lord. Es comença l'excursió remuntant unes escales que segueixen un viacrucis. Passats uns 15 o 20 minuts s'arriba al fil de l'altiplà, es creua una portella de ferro i se surt en un petit promontori que permet gaudir d'una bona vista sobre el peculiar i agradable ras de la Mola de Lord. A mà dreta es divisa la petita capella de Sant Pere Màrtir, davant i al fons, el santuari. Es continua pel mateix camí.
Uns minuts després s'és al santuari de la Mare de Déu de Lord, habitat permanentment per una petita, laboriosa i culta comunitat de monjos. Per visitar-lo, cal demanar la clau. Després, val la pena donar un tomb sencer resseguint el perímetre de la mola (cal vigilar amb els espadats verticals) i veure, a l'extrem sud-est d'aquesta, la petita ermita de Sant Jaume. La vista de la serra de Busa i la de Bastets sobre les aigües del pantà de la Llosa del Cavall són imponents. Tot l'indret convida a la meditació. Per tornar es desfà el camí.
Santuari de Lord, vista primerenca quan s'arriba
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
