Com cada dissabte, vaig anar a esmorzar a “La Pla”. És un lloc tranquil que fan, diria jo, els millors croissants de Barcelona. Llegeixo el diari o faig petar la xerrada amb alguna coneguda del barri que com jo, tenim el costum de permetre’ns per un dia, no pensar en els triglicèrits i paladejar aquest exquisit dolç.
La Joana, era una de les que mai fallava, i em tenia preocupada perquè feia un parell de setmanes que no apareixia. Per fi, aquest darrer dissabte era allà, a la seva taula de sempre (ens respectem el lloc d’asseure’ns, com si d’un abonament es tractés) Feia mala cara, les seves ulleres li posaven al descobert nits d’insomni. Naturalment, vaig anar a trobar-la per interessar-me pel seu estat inquietant,: - Joana, que et passa? No et trobes bé?- De salut, estic perfecte, em respongué, però m’ha passat una desgràcia ! - T’he de confessar una cosa: M’ha tocat la loteria ! - Jo no donava crèdit al que m’estava dient. Però si això no és cap desgràcia ! - Ja ho crec que ho és, fa dies que no dormo ! Tant feliç que jo era! Mira, et diré, que quan ho vaig saber, vaig sentir un esclat d’alegria, però desprès, sent realista, vaig comprendre que la meva vida canviaria a pitjor: Comencem per la nombrosa i estimada família: Quan dones ? I aquí dones ? Si dones poc, diran: Amb el que li ha tocat i guaita quina misèria! Si dones més, no és qüestió de que ells tinguin més que jo ! Que és a mi a qui li ha tocat la loteria! Si no ho reparteixo, em sentiré molt malament ! Així que faci el que faci, l’estimació familiar quedarà ressentida.
I amb altres aspectes personals, et confessaré, que no m’ha agrada perdre la il·lusió d’estalviar per a fer un viatge, comprar-me una joia, o un vestit d’última moda! Ho podré tenir tot sense cap esforç! No és just el que m’ha passat...... I la por d’algun segrest ? I les institucions, que no em deixaran viure ? Fins hi tot, ja no tindré el remordiment de que el croissant del dissabte incrementa la meva cel·lulitis ! No tindré ni això, em serà igual, podré anar a qualsevol centre d’estètica a fer-me un tractament miraculós ! Aconsella’m, si us plau ...Que puc fer ? - Jo no tenia paraules per animar-la, ja que el seu relat em va embolcallar amb una aurèola d’eufòria insultant. Jo era l’afortunada, que bonic resultava no poder anar de creuer fins l’any vinent, i que bons que estaven els Croissants !!!
Com es de suposar, se li deurien resoldre molt aviat els seus problemes, perquè no va aparèixer mai més per “La Pla”. Un dia mentre feia una visita cultural pels Hotels de renom de Barcelona, la vaig trobar asseguda en la terrassa de l’hotel Mandarín amb un vestit d’alta costura, preciós! Però el que més em va cridar l’atenció, va ser, que la seva cara seguia reflectint infelicitat.
Emi Sánchez / 09-04-2010
