NARRACIONS I CONTES

diumenge, 13 de juny del 2010

FINAL DE CURS

Quan al setembre vaig fer una cua llarguíssima, per poder apuntar-me en una llista d’espera, per matricular-me a l’escola i al cap d’uns dies vaig poder fer una inscripció definitiva, no tenia gaire clar en com podien anar-me les classes. Tenia molt bones referències i encara que no havia obtingut plaça on volia, una trucada telefònica de la Dolors em va acabar de convèncer.
El primer dia vaig arribar amb la il·lusió de començar una cosa nova per a mi, encara que dubtosa de les meves possibilitats quan vaig veure el nivell de l’alumnat, però la Dolors amb el seu entusiasme va fer preveure que tot seria molt més fàcil i planer.
La primera lliçó va ser un desastre. Aquella “carta” de la Mercè Rodoreda no sabia per on mirar-la ni interpretar-la i no vaig fer res del que es demanava. Poc a poc vaig anar entrant en les narracions, fixant-me en el vocabulari, la construcció de les frases, la descriptiva, els girs lingüístics i en definitiva allò que l’autor ens volia dir i les classes van esdevenir un plaer.
He descobert sobretot que les narracions i contes curts són obra d’autors que saben escriure molt bé i que saben transmetre en poques paraules un munt d’intencions. Ara llegiré aquest gènere, que no m’interessava gaire, amb uns ulls molt diferents i oberts, fixant-me molt en tots els petits detalls ja que aquí rau la gràcia.
Si haig de fer una tria em quedo amb el deliciós conte de Mª Àngels Anglada “L’empelt” i amb la descoberta que ha representat per a mi els versos de Maria- Mercè Marçal que m’han fet sentir una gran emoció.
L’altre protagonista del curs “El carrer del Petons” m’ha agradat molt. És un llibre aparentment senzill, però molt ben escrit i fent un recorregut per la nostra història més recent que m’ha interessat moltíssim.
De totes maneres, per a mi, el gran protagonista de les classes han estat els escrits que de manera suggerida per les lliçons han anat sorgint. Alguns més tímids que d’altres però al final n’hi ha hagut de tothom. Hem rigut, ens hem emocionat i fins i tot hem plorat. En molts casos ha estat, a més a més, un exercici de sinceritat que com a persones ens ha enriquit. Sortosament queda en el blog constància d’aquest curs i tot el que s’ha escrit.
Jo personalment no m’ho miro com un final de curs, sino com el començament d’una etapa que desitjo continuar. He après moltes coses, m’ho he passat molt bé i els matins dels divendres han estat un parèntesi en la meva vida habitual que m’ha fet reflexionar i decidir que ha arribat el moment de dedicar més temps en fer allò que m’agrada.
Anna Mª Mora

COMPLICITATS VELADES

A la Dolors Vinyoles, insigne pedagoga, i a tot el grup del divendres

Caminant per la pineda
fins a l’ona de la platja
he anat deixant enrere
vells records, pors endinsades
Retrobo tots aquells mots
i el poder de les paraules,
les il·lusions que perduren,
els pensaments, impensables
Em trec roba del damunt,
tot allò que m’engavanya,
davant aquell mar immens
de complicitats velades.
Nua, enfront de les ones
que agosarades avancen
amb espurnes que no cremen,
amb sentors de pi en l’aire
He recuperat la veu,
s’ha produït un miracle
i si jo no em reconec,
em coneixeu més vosaltres
i només un mot em surt,
un sol mot per dir-vos: gràcies!
Rosa Bruguera, 3 de juny del 2010

LA BARCELONA DEL CARRER DELS PETONS

Fotos de l’Emi

(Si vols fer-ne una còpia de paper o tenir-ne alguna amb millor qualitat, clica-la a sota o cerca-la a : http://www.box.net/files/0/f/44593304/Fotos_Emi