ODA HAIKUNIANA A MOSSÈN CINTO VERDAGUER

Fita divina:
una visió de vida,
escrita amb lletres.

DÉU, llengua, la terra
i amb la Natura calma.
Teva, gran tasca.

Do planetari
la mística mirada
que et donà el Pare.

Com tu veieres,
la vida infinita,
tothom hauria.

Continua amb força
t'han girat l'esquena,
acció mundana.

El meu cor sencer,
amb il·luminat rostre,
sent els teus versos.

I jo t'estimo
engolint teus poemes.
Ets un sant home.

Bo i savi frare
clama per mi al Pare,
com tu, ser seva.

Sandra

HAIKÚS A L'ALZINA DEL PASSEIG DE GRÀCIA

Perduda i sola,
l'alzina bosquerola.
Toc d'anyorança.

Filla dels boscos,
amiga de la terra.
Ets una estranya.

Tot va depressa
aqui a Barcelona,
que no t'escanyin.

Fora les modes!
Naturalesa viva.
Res uniforme.

Sandra

A JACINT VERDAGUER

Canta el gran poeta

Amb força i exaltació

Un cant a la Terra,

al país, a la nació

amb la fe del profeta

*******

Ferit i blasmat

ha rebut tants ultratges

que se sent cansat,

ja les cares amigues

són records de temps passats

                                              Rosa Bruguera

L’ALZINA DEL PASSEIG DE GRÀCIA ( Jacint Verdaguer)

Tanca
Vell testimoni,
filla de les muntanyes;
ton camp un altre.
No veus que desentones
entra els espigats plàtans?

Haiku
Ets forastera
malvius a Barcelona
per bona causa.
_________________
Ets una estranya
trista, escanyolida
part ciutadana.
                                              Emi Sànchez
11-12-2009

L'alzina del passeig de Gràcia

Filla de les muntanyes, qui t'ha plantat aquí a la vora d'un passeig i enmig de l'eixamplament de la ciutat? Ben segur que ningú. Ets un record de les antigues boscúries que baixaven del Tibidabo, una borla del seu mantell de setí verd que arribava fins a prop la mar. La Providència t'ha deixat enmig de la nova Barcelona ...

                                          Jacint Verdaguer