Recordo el dia que en plena època de racionament, va entrar a la botiga de casa una veïna que li va entregar al pare la cartilla per tal de recollir els aliments de la setmana. El pare va agafar de la prestatgeria el que li pertocava i la Cinteta, que és així com es deia la veïna, ho va mirar tot i va començar a cridar:- Però que us heu cregut ! una altra vegada llenties! que no existeixen les mongetes, ni els cigrons?
El pare va intentar calmar-la explicant-li que això no depenia d'ell, però ella li va respondre: - Me cago en cony vatua Déu! llenties! llenties! llenties! Si tan us agraden les llenties aquí les teniu!
Va agafar la paperina de llenties i aixecant el braç enlaire va començar a donar voltes mentre anava caient una pluja de llenties que va deixar la botiga tan inundada que vam estar molts dies trobant-les per tots els racons.
Carme Gonzàlez
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escrit per Carme Gonzàlez. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escrit per Carme Gonzàlez. Mostrar tots els missatges
dijous, 3 de juny del 2010
dilluns, 3 de maig del 2010
UNA PETITA PASSEJADA PER LA MEVA CIUTAT
Avui tan bon punt m’he aixecat del llit he sortit a la terrassa i m’he quedat bocabadada observant el sol com treia el cap per l’horitzó. Sense pensar-m’ho massa he decidit que havia d’aprofitar aquest dia que començava fent una llarga passejada. He agafat el telèfon i he trucat a una bona amiga per si em volia acompanyar. Després de sospesar els pros i els contres em decidit que aniríem a caminar per la platja, es a dir, per la ruta del colesterol que és com ho anomenen una gran majoria de Badalonins.
M’he dutxat i m’he vestit en un tres i no res i he sortit de casa en direcció a la platja.
Tan bon punt he posat el peus al carrer m’he trobat un grup d’ex-alumnes que m’han saludat cordialment i m’han preguntat on anava tan d’hora , quan els he explicat que anava a passejar per la platja m’han contestat:
-¡Quina barra, i nosaltres cap al institut!
Ens hem acomiadat amb un bon dia i hem seguit el nostre camí , ells cap amunt i jo cap avall, fins arribar al pont de l’autopista He pujat les escales i he començat a creuar el pont amb el cor encongit, doncs cada cop que he de creuar aquest pont no puc evitar de recordar els grans moments de felicitat que he passat en aquest carrer, ni puc evitar de recordar que sota d’aquest pont hi ha enterrada la casa on he viscut els millors anys de la meva vida. Bé, després de creuar el pont he seguit avall pel mateix carrer, abans de que fessin l’autopista, era un carrer preciós a banda i banda de carrer hi havia cases de planta baixa i pis ,hi havien també algunes torres i de punta a punta de carrer i lluïen uns immensos plàtans,que avui en dia en el que queda de carrer encara hi llueixen. He continuat baixant fins arribar al carrer d’en Pujol que és on viu la meva amiga i on havíem quedat de trobar-nos. Aquest carrer és un cul de sac però es un dels carres més bonics de Badalona. Les cases son de planta baixa i pis, a la façana s’hi veuen uns esgrafiats bastant ben conservats, davant de cada casa hi ha un petit jardí, es a dir el carrer passa entremig de les cases i els jardins Al centre del carrer i situat a la banda dels jardins encara s’hi conserva el safareig col·lectiu que feien servir quan encara no tenien aigua corrent.
Quan he arribat, la meva amiga ja m’estava esperant, hem continuat baixant cap a la platja , seguint la ruta del romànic, doncs Dalt la Vila que és el barri que anàvem trepitjant està farcit de Mosaics i restes Romanes. Hem travessat les dues carreteres que divideixen la zona centre i dalt la vila per continuar pel carrer de Sant Francesc i desprès pel de Sant Jaume fins arribar a la Rambla on hem tingut una agradable sorpresa el Dimoni ja estava plantat a la sorra de la platja preparat per ser cremat.
La crema del dimoni és la festa tradicional més important de Badalona i és l’acte central de la festa major que és coneguda com les festes de maig. El dia deu de maig a les deu de la nit te lloc a la rambla de Badalona, en front del mar la cremada del dimoni que és la culminació d’una sèrie d’actes que conformen la nit de Sant Anastasi , Patró de la ciutat . Aquesta costum se celebra des del onze de maig del mil nou cents quaranta.
Hem fet una bona repassada al dimoni i hem creuat la Rambla pel pas soterrani, En ser a l’altre costat hem decidit anar cap a Montgat on per cert, hem tingut la sort de poder assistir a la subhasta del peix i hem comprat un parell de sípies per preparar un bon dinar.
Carme González
M’he dutxat i m’he vestit en un tres i no res i he sortit de casa en direcció a la platja.
Tan bon punt he posat el peus al carrer m’he trobat un grup d’ex-alumnes que m’han saludat cordialment i m’han preguntat on anava tan d’hora , quan els he explicat que anava a passejar per la platja m’han contestat:
-¡Quina barra, i nosaltres cap al institut!
Ens hem acomiadat amb un bon dia i hem seguit el nostre camí , ells cap amunt i jo cap avall, fins arribar al pont de l’autopista He pujat les escales i he començat a creuar el pont amb el cor encongit, doncs cada cop que he de creuar aquest pont no puc evitar de recordar els grans moments de felicitat que he passat en aquest carrer, ni puc evitar de recordar que sota d’aquest pont hi ha enterrada la casa on he viscut els millors anys de la meva vida. Bé, després de creuar el pont he seguit avall pel mateix carrer, abans de que fessin l’autopista, era un carrer preciós a banda i banda de carrer hi havia cases de planta baixa i pis ,hi havien també algunes torres i de punta a punta de carrer i lluïen uns immensos plàtans,que avui en dia en el que queda de carrer encara hi llueixen. He continuat baixant fins arribar al carrer d’en Pujol que és on viu la meva amiga i on havíem quedat de trobar-nos. Aquest carrer és un cul de sac però es un dels carres més bonics de Badalona. Les cases son de planta baixa i pis, a la façana s’hi veuen uns esgrafiats bastant ben conservats, davant de cada casa hi ha un petit jardí, es a dir el carrer passa entremig de les cases i els jardins Al centre del carrer i situat a la banda dels jardins encara s’hi conserva el safareig col·lectiu que feien servir quan encara no tenien aigua corrent.
Quan he arribat, la meva amiga ja m’estava esperant, hem continuat baixant cap a la platja , seguint la ruta del romànic, doncs Dalt la Vila que és el barri que anàvem trepitjant està farcit de Mosaics i restes Romanes. Hem travessat les dues carreteres que divideixen la zona centre i dalt la vila per continuar pel carrer de Sant Francesc i desprès pel de Sant Jaume fins arribar a la Rambla on hem tingut una agradable sorpresa el Dimoni ja estava plantat a la sorra de la platja preparat per ser cremat.
La crema del dimoni és la festa tradicional més important de Badalona i és l’acte central de la festa major que és coneguda com les festes de maig. El dia deu de maig a les deu de la nit te lloc a la rambla de Badalona, en front del mar la cremada del dimoni que és la culminació d’una sèrie d’actes que conformen la nit de Sant Anastasi , Patró de la ciutat . Aquesta costum se celebra des del onze de maig del mil nou cents quaranta.
Hem fet una bona repassada al dimoni i hem creuat la Rambla pel pas soterrani, En ser a l’altre costat hem decidit anar cap a Montgat on per cert, hem tingut la sort de poder assistir a la subhasta del peix i hem comprat un parell de sípies per preparar un bon dinar.
Carme González
dijous, 29 d’abril del 2010
DESCRIPCIÓ D'UNA COSA MENUDA
Badoquejar i admirar el paisatge m’ajuda a tranquil·litzar-me i allunyar-me de les preocupacions. Recordo el dia que anant pel camp vaig fixar la mirada en una flor seca de dent de lleó, aquella delicada boleta formada per petits paraigües amb els mànecs secs i petites plometes em van deixar meravellada, semblava una peça de brocanter, de cop però, una bufada d’aire va descompondre la bola i els petits paraigües van sortir volant, Jo em vaig quedar bocabadada i de sobte vaig sentir angelets! mireu són angelets! Eren les veus d’uns infants que a prop d’allà passaven.
DESCRIPCIÓ D’UN PARATGE
Abans quan vivia en una casa, no en un bloc de pisos, que és on visc ara sempre que podia m’agradava sortir a la terrassa de darrera casa a contemplar la posta de sol. Lluny, però al meu davant podia veure la muntanya de Montjuïc i el Tibidabo. Abans d’arribar a aquesta visió els meus ulls havien de travessar els jardins de les cases veïnes, creuar la carretera de Canyet, una pineda i tots els camps que encara es conreaven a la part alta de Badalona i Santa Coloma fins arribar al gran mosaic que forma la ciutat de Barcelona, situada als peus de les muntanyes de Montjuïc i el Tibidabo. Per a mi era com un somni poder contemplar com de mica en mica el sol anava desapareixent darrera d’aquestes muntanyes deixant el cel il·luminat i pintat de colors.
Carme González
Carme González
Haiku i vers
Cauen estrelles.
L’àngel les arreplega
una per una
La lluna em mira
dalt del cel rutilant
jo resplendeixo.
L’àngel les arreplega
una per una
La lluna em mira
dalt del cel rutilant
jo resplendeixo.
dilluns, 18 de gener del 2010
Les cotorres que viuen a la palmera de l’escola em tenen el cor robat.
Tenen un plomatge vistós, són àgils, ràpides i molt treballadores.
Tenen una orella molt fina per sentir tots els sorolls i estar a l’aguait de tots els perills fins i tot són capaces d’imitar la nostre veu i les nostre paraules.
Els nius que han construït a la base de les fulles de la palmera són una meravella, estan construïts amb branquetes que teixeixen amb el bec i les potetes.
En el món de les cotorres podem trobar-hi totes les virtuts i vicis dels humans. En la vida familiar de les cotorres es troba l’ordre, la bona criança, l’amor dels pares i el respecte dels fills.
Són autònomes no necessiten a ningú que les organitzi i vigili.
Tot això és el que he descobert en les llargues estones que he passat observant els seus moviments, és per això que em tenen el cor robat i cada cop que passo pel costat de la palmera haig de parar-me i observar que estan fent.
Carme Gonzàlez
Tenen un plomatge vistós, són àgils, ràpides i molt treballadores.
Tenen una orella molt fina per sentir tots els sorolls i estar a l’aguait de tots els perills fins i tot són capaces d’imitar la nostre veu i les nostre paraules.
Els nius que han construït a la base de les fulles de la palmera són una meravella, estan construïts amb branquetes que teixeixen amb el bec i les potetes.
En el món de les cotorres podem trobar-hi totes les virtuts i vicis dels humans. En la vida familiar de les cotorres es troba l’ordre, la bona criança, l’amor dels pares i el respecte dels fills.
Són autònomes no necessiten a ningú que les organitzi i vigili.
Tot això és el que he descobert en les llargues estones que he passat observant els seus moviments, és per això que em tenen el cor robat i cada cop que passo pel costat de la palmera haig de parar-me i observar que estan fent.
Carme Gonzàlez
LA FAGEDA
Va ser aquesta tardor, durant una passejada per la fageda del Montseny quan vaig poder gaudir d’un paisatge meravellós. Era un dia ennuvolat, ens havíem endinsat per la fageda i anàvem seguint el camí però, de cop, vam arribar a una gran esplanada, on hi lluïen uns faigs gegants alçant els braços cap al cel, amb els peus coberts per una preciosa catifa confeccionada per fulles de colors ocres, marrons, grocs .....
Tot d'una surt el sol, il·luminant tot l’espai i llençant aquí, i allà raigs resplendents. Tots ens varem quedar quiets i amb silenci observant aquella preciosa imatge.
Tornant cap a casa no vaig poder evitar comparar com era aquella fageda a l’estiu i com havia canviat en aquest espai de temps. A l’estiu lluïa el seu vestit verd i pregon com mai cap més n’hagis trobat al món, un verd com d’aigua endins, un verd profund i clar. Així ho defineix Joan Maragall, tot i que no es refereix a aquesta fageda, doncs ell parla de la fageda d’en Jordà.
Carme Gonzàlez
dijous, 10 de desembre del 2009
HAIKUS
En el capvespre
l'aire enmig d'oliveres
claror de plata
Des del vell barri
església enrunada
mira amb ulls tristos
Carme Gonzalez
dilluns, 9 de novembre del 2009
HAIKÚS
Tocs de campana
i sobre el mar gavines
en cel claríssim
Els sons bellíssims
d'una llengua ja morta
l'aire s'emporta
Blanc cementiri
envoltat d'oliveres
guarda silenci
Tocs de campana
plors, sospirs i abraçades
així és la vida.
Carme Gonzàlez C.
i sobre el mar gavines
en cel claríssim
Els sons bellíssims
d'una llengua ja morta
l'aire s'emporta
Blanc cementiri
envoltat d'oliveres
guarda silenci
Tocs de campana
plors, sospirs i abraçades
així és la vida.
Carme Gonzàlez C.
dilluns, 12 d’octubre del 2009
PAPALLONES
Després d'aquella llarga caminada, asseguda damunt l'herba contemplant aquelles precioses mates de ginesta,
envoltades de papallones i sense pensar, només pensava paraules: Pau, silenci, aire fresc i papallona, un munt de papallones , papallones volant , papallones de colors, papallones blanques, pols blanca de papallona, ales plegades de papallona.......
Carme Gonzàlez
envoltades de papallones i sense pensar, només pensava paraules: Pau, silenci, aire fresc i papallona, un munt de papallones , papallones volant , papallones de colors, papallones blanques, pols blanca de papallona, ales plegades de papallona.......
Carme Gonzàlez
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
