La sensació de pèrdua de temps és un fet real, però en realitat el temps el perdem o el guanyem? El que sí és cert és que les hores endinsant-te a Internet passen volant i de cop i volta veus que no pots perdre ni un segon si vols arribar just al moment previst de començar una conferència, una reunió, la sessió de cinema, el concert...El dia que l’ADSL, per una estranya averia, desapareix el trobes a faltar molt de veres, t’hi havies acostumat. És tan fàcil seure davant la pantalla i navegar a nous móns i conèixer persones i històries que d’altra forma fora impossible!. No te’n saps avenir de no tenir-ne.
Però quan surts al carrer i mires al voltant, veus que els arbres reverdegen i et mostren tots els matisos del verd i obres els ulls a petites coses que t’havien passat desapercebudes, no hi paraves esment perquè anaves massa atrafegada i sempre cuita corrents.
Com la façana repintada de l’edifici vell i senyorívol que et retorna als dies en què el temps tenia un sentit i la comunicació era directa, amb diferents tons de veu, amb mirades que donaven calidesa a les converses i és aleshores que et sents feliç d’haver-te desfet d’una andròmina tan útil i tan prescindible.
Rosa Bruguera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada