HAIKUS

 

En el capvespre
l'aire enmig d'oliveres
claror de plata

 

 Des del vell barri
església enrunada
mira amb ulls tristos

Carme Gonzalez

Molt lluny del brugit
reclòs entre muntanyes
retroben sentit
les velles paraules
sons mil·lenaris d'un país

Rosa Bruguera

La nit s'atansa,
ja la lluna grogueja
mig enfaixada
amb calitja cendrosa.
La mar tot baixet canta.

Dins del blau aire
a titil·lar comencen
unes estrelles.
El crepuscle del vespre
esmortueix la platja.

Jaume Roig

SOMNIS MARINERS

Sis vailets esparracats
de la pesca enamorats,
esperen dormits la lluna
que ja els vingui a visitar.
No quedarà sense empremta
l'aventura de llurs somnis
ni inmunes les seves ànimes
en aquell descans profund;
doncs l'acció de les nereides
que deixen el fons marí
per acostar-se als marrecs
i encantar-los els sentits,
quedarà sempre palesa
en el cor d'aquests petits;
de la mar i ses delícies
mai se'n podran resistir.

Sandra

HAIKUS

Blanes carenes 
memòria emboirada
els camins tendres
les nits curtes i quietes
esquitxades d'estrelles

Sos ulls que brillen
com del mar les guspires
flaire agradosa
l'escuma de les ones
oratges de la calma

Brilla la lluna,
la calitja cendrosa
quasi l’apaga.

Molsa marina
les sirenetes sobre
crancs vermellosa

 


Parets negroses
pel temps esbadellades
l'antic reialme

                                                                            Rosa Aguaron

HAIKU

Cel amb estrelles .

La nit està calmada ,

el cor s’atura .

                                                                Emi Sànchez

EL MAR

El mar, quantes vegades m’ha fet somiar! La seva bravura m’emociona i els seus colors em donen pau. ¿Quina màgia tenen les seves aigües que em produeixen aquesta calma? Jo voldria que en els somnis m’ensenyessin la veritat. A on resideix la seva força, i a on la podria trobar ? Per quan en hores baixes, quan sola sempre vols estar, jo tingués la seva força per poder-me encoratjar. Vull sentir-me gran!, vull semblar-me al mar, per quan les emocions em produeixin pesar, s’assemblessin a les ones que igual que arriben se’n van.

                                                                  Emi Sànchez

LES SENYORETES DEL MAR

Qui no ha estat algun cop estirada a la sorra d’una platja quan el sol es comença a pondre , mirant l’horitzó com si els nostres ulls aclucats naveguessin per sobre l’aigua fins l’infinit. Potser, les espurnes titil·lant que veiem són les Senyoretes del Mar que com als sis vailets del conte, ens volen transmetre l’encanteri misteriós de les aigües en aquelles hores del crepuscle quan el sol es pon i sembla que el mar encunyis una bola de foc i fent que els seus reflexos encenguin el cel amb tonalitats meravelloses. Quan un contempla aquest fet, l’encís es realitza i ja mai més penalitats de cap mena no podran destruir en el cor aquella visió.



                                                            Emi Sànchez