El camí de Ronda que va cap el Golfet a Calella de Palafrugell, és una de les meravelles que un paisatge costaner pot oferir. El passeig zigzaguejant que va recorrent els abruptes penya-segats i caletes, el verdosenc dels pins superposats en el blau del mar, formen amb la bromera blanca de les ones, uns matisos de colors característics dels grans pintors.En un revolt del camí m’aturo, per captar la imatge encisadora del poblet de pescadors il·luminat d’una blancor immaculada, és com si els àngels el protegissin perquè la mà de l’home no embruti l’encant del paisatge. Les barques guarneixen el conjunt balancejant-se com si encara portessin el ritme de l’ultima havanera.
El reflex del sol guspirejant en l’aigua, em porta records del passat. Ell, està aquí, entre aquestes roques, submergit en aquest fons marí que tant i tant li agradava. Encara el veig nedant com un peix en les aigües transparents. Com gaudia contemplant la profunditat del mar! El fascinava aquest lloc, volia reposar aquí i sóc feliç pensant que la seva ànima m’ho agraeix .
Segueixo el sender, no m’entristeixo, ell no ho voldria, malgrat tot, la vida continua, i un dia, qui sap quan, després de recórrer infinitat de vegades aquest indret que tant em captiva, una nit de lluna plena, una barca em durà en silenci, per no espantar-lo, i el meu cor, el buscarà per abraçar-lo.
Emi Sánchez / 28-05-2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada