Recordo el dia que en plena època de racionament, va entrar a la botiga de casa una veïna que li va entregar al pare la cartilla per tal de recollir els aliments de la setmana. El pare va agafar de la prestatgeria el que li pertocava i la Cinteta, que és així com es deia la veïna, ho va mirar tot i va començar a cridar:- Però que us heu cregut ! una altra vegada llenties! que no existeixen les mongetes, ni els cigrons?
El pare va intentar calmar-la explicant-li que això no depenia d'ell, però ella li va respondre: - Me cago en cony vatua Déu! llenties! llenties! llenties! Si tan us agraden les llenties aquí les teniu!
Va agafar la paperina de llenties i aixecant el braç enlaire va començar a donar voltes mentre anava caient una pluja de llenties que va deixar la botiga tan inundada que vam estar molts dies trobant-les per tots els racons.
Carme Gonzàlez
dijous, 3 de juny del 2010
MONTSERRAT
Hi ha indrets que formen part de la vida d’un mateix, on tot t’és 
familiar i on t’hi trobes bé. Per a mi un d’aquests llocs és Montserrat. No sabria definir per quin ordre de preferències situar-lo. Com a muntanya amb una magnificència i majestuositat inqüestionables; com a lloc d’alt contingut religiós, alhora místic i màgic que desprèn una gran força o bé com a espai simbòlic que aplega tot un conjunt de sentiments i que representa un recorregut pel país, la cultura, la història, la llengua...
M’agrada anar-hi de tant en tant. Encara que Montserrat es veu des del mateix Collserola, quan t’hi acostes, sempre et sorprèn i la serra té formes molt diferents segons des on arribis. Jo normalment ho faig des de Terrassa i quan la carretera travessa un petit túnel i se’t mostra al davant amb tota la seva immensitat, respiro fons i penso “mira, ja hi som...” Però encara falta la pujada per la ben cuidada carretera amb el seguit de revolts i que ens mena fins les zones d’aparcament. De totes maneres la millor manera d’arribar-hi és amb el aeri que li afegeix una considerable dosi d’emoció.
Montserrat té moltes, diguem-ne, lectures i en segons quin moment es pot triar la que més s’escau.
Si el dia es clar passejar pels camins fins la Creu de Sant Miquel, o pujar amb el funicular de Sant Joan i arribar fins la petita ermita, o, el millor, seguir fins a Sant Jeroni on la vista és incomparable. Des d’aquest punt i mirant en direcció als Pirineus, es poden identificar les muntanyes llunyanes des del Costabona fins les muntanyes d’Andorra, destacant el Port del Comte, que són les més properes. Des d’aquest punt es dibuixen la quadricula dels camps, els boscos, les poblacions i fent la volta fins i tot el mar. Tens la impressió que la vista abasta una part important del país i et sents cofoi i orgullós del que veus.
En un dia emboirat i fred et pots deixar portar pel recolliment de la basílica. Un cop dins del pati d’accés sembla com si entressis en un món diferent. L’interior, amb les diferents capelles i ornaments, sense gaires excessos, amb la imatge de la “Moreneta” dominant-ho tot des de dalt de la seva capella, ajuden a seure una estona i si no hi ha gaire gent pensar, pregar o escoltar l’escolania. Es evident que es tracta d’un lloc d’acollida i aquesta ha estat des de fa molts anys una de les finalitats dels monjos de Montserrat. En èpoques difícils i dures pel país, representava un reducte d’esperança i llibertat i el seu paper, més enllà d’allò estrictament religiós, va ser importantíssim per a moltes persones.
Té també un fort atractiu turístic i molta gent de tot el món fa la seva visita bé per motius religiosos o bé només perquè les guies de viatges en parlen d’aquesta muntanya diferent a totes. El que sí he pogut constatar és que no deixa indiferent a ningú, fet que m’agrada molt compartir.
Anna Maria Mora
familiar i on t’hi trobes bé. Per a mi un d’aquests llocs és Montserrat. No sabria definir per quin ordre de preferències situar-lo. Com a muntanya amb una magnificència i majestuositat inqüestionables; com a lloc d’alt contingut religiós, alhora místic i màgic que desprèn una gran força o bé com a espai simbòlic que aplega tot un conjunt de sentiments i que representa un recorregut pel país, la cultura, la història, la llengua...M’agrada anar-hi de tant en tant. Encara que Montserrat es veu des del mateix Collserola, quan t’hi acostes, sempre et sorprèn i la serra té formes molt diferents segons des on arribis. Jo normalment ho faig des de Terrassa i quan la carretera travessa un petit túnel i se’t mostra al davant amb tota la seva immensitat, respiro fons i penso “mira, ja hi som...” Però encara falta la pujada per la ben cuidada carretera amb el seguit de revolts i que ens mena fins les zones d’aparcament. De totes maneres la millor manera d’arribar-hi és amb el aeri que li afegeix una considerable dosi d’emoció.
Montserrat té moltes, diguem-ne, lectures i en segons quin moment es pot triar la que més s’escau.
Si el dia es clar passejar pels camins fins la Creu de Sant Miquel, o pujar amb el funicular de Sant Joan i arribar fins la petita ermita, o, el millor, seguir fins a Sant Jeroni on la vista és incomparable. Des d’aquest punt i mirant en direcció als Pirineus, es poden identificar les muntanyes llunyanes des del Costabona fins les muntanyes d’Andorra, destacant el Port del Comte, que són les més properes. Des d’aquest punt es dibuixen la quadricula dels camps, els boscos, les poblacions i fent la volta fins i tot el mar. Tens la impressió que la vista abasta una part important del país i et sents cofoi i orgullós del que veus.
En un dia emboirat i fred et pots deixar portar pel recolliment de la basílica. Un cop dins del pati d’accés sembla com si entressis en un món diferent. L’interior, amb les diferents capelles i ornaments, sense gaires excessos, amb la imatge de la “Moreneta” dominant-ho tot des de dalt de la seva capella, ajuden a seure una estona i si no hi ha gaire gent pensar, pregar o escoltar l’escolania. Es evident que es tracta d’un lloc d’acollida i aquesta ha estat des de fa molts anys una de les finalitats dels monjos de Montserrat. En èpoques difícils i dures pel país, representava un reducte d’esperança i llibertat i el seu paper, més enllà d’allò estrictament religiós, va ser importantíssim per a moltes persones.
Té també un fort atractiu turístic i molta gent de tot el món fa la seva visita bé per motius religiosos o bé només perquè les guies de viatges en parlen d’aquesta muntanya diferent a totes. El que sí he pogut constatar és que no deixa indiferent a ningú, fet que m’agrada molt compartir.
Anna Maria Mora
dimecres, 2 de juny del 2010
L'arribada de la primavera
Les orenetes anuncien la primavera.
De matí em desperten
I de tarda em relaxen.
Xerren i xerren.
Què es deuen dir?
Paraules d’amor ¡sens dubte!
Trini Guilera
De matí em desperten
I de tarda em relaxen.
Xerren i xerren.
Què es deuen dir?
Paraules d’amor ¡sens dubte!
Trini Guilera
La vida continua
Quan estàs enfonsat.
Tinc un secret.
No fer mai res per emmascarar
el sofriment.
La presència constant
d’ell, convius amb ell, t’ajuda
a la activitat i transformació.
Tornes a la vida, sense renunciar
ni un segon a la seva presència,
com si el portessis posat. No obstant
sempre he guardat la seva veu
com a darrer recurs.
I poc a poc, molt lentament
fas una inversió a la felicitat.
Trini Guilera
Tinc un secret.
No fer mai res per emmascarar
el sofriment.
La presència constant
d’ell, convius amb ell, t’ajuda
a la activitat i transformació.
Tornes a la vida, sense renunciar
ni un segon a la seva presència,
com si el portessis posat. No obstant
sempre he guardat la seva veu
com a darrer recurs.
I poc a poc, molt lentament
fas una inversió a la felicitat.
Trini Guilera
dimarts, 1 de juny del 2010
ESMORZAR POÈTIC A VIL·LA JOANA
Dia: divendres, 4 de juny
Hora: 9.15h al vestíbul de l'Escola de la Dona - Francesca Bonnemaison
Aquest any, a més de les lectures poètiques per part d'alumnes, la rapsoda Anna Maluquer ens oferirà un recital pels llocs verdaguerians de l'entorn de Vil·la Joana.
Us hi esperem!
Aquest any, a més de les lectures poètiques per part d'alumnes, la rapsoda Anna Maluquer ens oferirà un recital pels llocs verdaguerians de l'entorn de Vil·la Joana.
Us hi esperem!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
