Una nit d’hivern entre el caliu de les guspires de la llar de foc, en Damià es va treure de damunt aquell pes que l’angoixava. Era conscient de que començava a ser gran i de que no li quedava pràcticament temps de recuperar tot el que hauria d’haver fet en la seva joventut . Era un apassionat del saber, de conèixer, d’investigar, resumint, era un apassionat d’ omplir-se de coneixements. Per circumstàncies contraries al seu desig, no va poder portar a terme les seves aspiracions, i a amb els anys, de mica en mica es va anar conformant en el que la providència li va oferir. Però no sap ben be en quin moment vas ser, ni creu que aquest fet tingués gaire importància, va conèixer una persona singular, era una mestre d’adults, la qual li va fer veure, que mai s’ha de renunciar a allò que entusiasma, que un pot acceptar el seu destí, però si te la voluntat de treballar per a canviar-lo, ho ha de fer, només cal començar-hi i fer-ho amb il·lusió, amb força i amb fermesa.
En Damià sempre va agrair a la seva professora, que li obrís les portes que li varen ser tancades aleshores, i al mateix temps, va poder comprovar quantes i quantes coses s’ha havia perdut. Ara les volia saber totes i mentre més sabia, més volia saber. S’introduí en la informàtica, ara no es podia quedar enrera – ja se n’havia quedat prou – Les noves tecnologies, li posaven a les mans uns mitjans per enriquir-se de coneixença com mai s’hauria imaginat, però la informació era inacabable, li va venir al cap una cita que va llegir d’Isaac Newton, que deia: - Tot el que sabem és una gota d’aigua; i el que ignorem és l’oceà - Així que, entre obligacions familiars (prioritat per a ell), estudis, cursets, i afeccions “que no li faltaven”, va arribar l’ofec. El seu cap no li acompanyava i el seu cos tampoc, el temps volava, que fer? I va ser aquella nit d’hivern en el caliu de la llar, quan després de fer un petit repàs de la seva vida llegint les Analectes de Confuci, entre paràgraf i paràgraf es preguntava : Quin significat tenia tot el que feia si no ho gaudia? Quin significat tenia la estimació que sentia per la gent si no els hi dedicava temps ? Que significava tenir l’agenda plena de projectes si els deixava a mitges per falta de temps? Aquell llibre li va ensenyar molt! li va fer veure que se li havia oblidat viure! Per fi va trobar la pau interior que necessitava.
Emi Sánchez – 07/05/2010
