OBERTS AL MÓN

“Mentrestant, a mi em corsecaven les ganes de saber alguna cosa de fora, de l’exterior, d’allò que anomenem món, ...”
-Avi, com és que el cirerer treu tantes flors?
-Doncs per què ha arribat la primavera.
-I com ho sap el cirerer que ha arribat la primavera?
-Perquè ho nota, Marc, fa més calor, els dies són més llargs, ...
-Ah!... Avi, la mare també ho sap que ha arribat la primavera: quan es pentinava cantava unes cançons molt boniques. Saps qui li ho ha dit? El pare: Aquest matí, mentre li feia petons i l’abraçava li ho deia tot rient.
                                
                                Jaume Roig

L’HORA DEL PATI

Com cada dimarts em tocava pati amb l’Anna. Parlàvem de la mare de la Fàtima:
-Aquest matí ha vingut a ensenyar-nos el nou petit que tenen. Mare i filla semblaven unes altres, l’alegria els vessava pels ulls. És el tercer, però a casa està la cunyada amb dos menuts més. Admiro el seu desig de futur, la seva esperança malgrat els entrebancs, els contratemps; malgrat tot. I nosaltres, a vegades, per un mal de queixal en fem un drama ...
-I a mi no em notes res d’especial? No, no miris el meu braç inflat, mira’m la cara, els ulls, ...Ets el primer a qui confio un petit gran secret: serè àvia. No pots imaginar-te el goig que duc dintre meu. Deu ser com la mare de la Fàtima: la vida és més que un mateix. Em deleixo per veure, fruir i cuidar aquesta criatura.
L’Anna feia mig any l’havien operat de càncer de mama.
                  Jaume Roig

EL COMTE D’ESPANYA

PETITA IMMENSITAT

Abans d’esmorzar i de què es llevessin els nens, m’agradava treure el cap per la finestra del menjador i veure el paisatge amb la llum de primeres hores del matí. Tenia la impressió que l’esperit se m’eixamplava. Mai havia estat en un lloc on a través d’una finestra se’m mostrés una immensitat tan gran. La vista de la vall des de Tregurà és indescriptible: els diferents termes del paisatge s’anaven desdibuixant fins Camprodon al fons; el riu Ter serpentejant amb els seus meandres escortats de pollancres i les hortes de la riba; la muntanya de Sant Antoni, coberta de boscos i amb l’ermita al cim i si bufava tramuntana al fons de tot, fonent-se amb el cel, s’intuïa la badia de Roses. Quina meravella i quina diversitat de tons i colors: els verds dels camps de farratge pel bestiar; els groguencs dels camps de cereals; els verds foscos dels boscos d’avets i el blau net i intens del cel a muntanya.
Badoquejar, admirant el paisatge, em feia sentir bé i què més podia demanar, després dels darrers mesos de feina i presses. Havia estat un encert llogar aquella caseta per les nostres vacances d’estiu, cosa gens habitual a casa. En les llargues passejades pels prats, boscos i muntanyes, s’havia convertit en una fal·lera, buscar fulles i flors diferents per a fer un àlbum, l’àlbum de l’estiu. N’havíem arreplegat de molts colors i formes i això ens feia fixar en els petits detalls i varem aprendre a admirar com n’eren de boniques malgrat la seva petitesa.
                          Anna M. Mora

CANÇO DE PRIMAVERA (haikus a la flor de l'ametller)

Flor de l'ametlla,
mandala de la vida
tendra sorpresa.

Nomes cinc fulles,
magnifica blancura,
que et corona.

Tan pura i fina,
duus bellesa a la natura,
de paper sembles.

Sense ser music,
canço de primavera,
ametller artista.

D'entre els teus petals,
nuus i verdosos pistils,
el cor em roben.

Em trobo absorta
en el teu mon de vida,
ets obra plena.

Regal per l'arbre,
vestits fets de tendresa
a ma divina.

Tros de miracle
al jardi de la casa,
gracies vida!!

Sandra

ESCAPADA

El meu cap ja n'estava fart de donar-li voltes i mes voltes a la mateixa idea sense treure res mes en clar que un esgotament terrible i una obsessio espiral que l'aturmentava. De cop, a la llunyania, com fet a proposit per desfer l'entrenat del meu pensament, el xiulet d'un tren va prendre el protagonisme en mi, va entrar poderosament a la meva oida com volent-hi anunciar que estavem a punt de marxar. com si fos la primera vegada que el sentis, aquell soroll de fugida em va pujar al cap, era com si el pogues tocar com si es materialitzes en un enorme vago on em trobava tota sola de viatge cap algun lloc on els pensaments sense fruit no hi tenien cabuda. Podia sentir la fresca de l'aire al rostre i una poderosa sensacio de llibertat. La ment estava buida i el cor estava ple.

BADOQUEIG

Com cada mati, despres d'haver donat les gracies a Deu per regalar-me un nou dia, trec el nas per la finestra per ensumar l'aire que m'acarona el rostre; aquest ritual em permet descobrir si el dia sera fred o mes be calid. Despres, allunyant-me de mi mateixa com en vol d'aliga, duc la meva mirada cap a les muntanyes que fan de paret al meu quadre propi i observo la verdor lluenta dels arbres que les vesteixen, quin delit.

HAIKUS A LA TERRA DEl NARGO

S'aixeca el dia
i la meva mirada
embadalida.

Pobres sembrades,
final de serralada
emblanquinada.

Arbres de plata,
una serp cristal.lina
que volta el Segre.

Desperts els masos
saluden al rei astre,
la nit ja marxa.

Dalt d'una fulla
minuscula goteta,
saluda al dia.

Cirerer pelat,
sols tres fulles rogenques.
Llit de rosada.

Mon cor batega
pel paisatge de vida.
Jo badoquejo.

Viva gebrada
prodigi de natura,
que m'enamora,

POEMES PER A TU

Desfente de la pena
que llefiscosa s'enganxa
desarreles el mal del propi fantasma;
enmirallats tos dos,
l'un front a l'altre,
trenques l'espill
i els vidres....ja no se't claven.



Trenques la llança
que del cor se t'escapa
apuntant fixa cap al cau de l'`anima,
ja no hi ha lluita
ja no hi ha recança
sincera veritat, plena esperança.
Esperança arrelada
en la catalana terra,
en la femina essencia
i en l'ardua tasca.
Experiencia de vida
garantia classica
renovada innocencia
i en el cor, paraules.

MARINER DE TERRA ENDINS

"Però el que per a mi va significar la visió més corprenedora i majestuosa va ser veure el mar per primera vegada. Em va semblar que em trobava davant un estany infinit que s'estenia, pla i compacte al principi, cap a un espai cada cop més obert, més resplendent i difús. El dia era clar, i la blavor del mar i del cel, neta, gairebé enlluernadora. M'havien parlat molt de la línia de l'horitzó i jo, tal com ens sol passar a la gent que som de terra endins, tenia moltes ganes de veure-la..."

El carrer dels Petons. Capítol 3

Mariner de terra endins

Vaig conèixer un vell pastor que ses ovelles menava
cada jorn de sol a sol i amb la flauta acompanyat,
eixa tonada cantava, eixa tonada cantava:
Com serà el mar, serà blau i gran com diuen
serà veritat que de nit és com la plata?
Tothom que el veu, es queda ple d'enyorança
digue'm tu sol, que véns d'una altre contrada
has vist el mar? has vist el mar?

Tota la vida he viscut, aquí del pla a la muntanya
i fer diners no he pogut per veure la costa llunyana
sé que hi ha un mediterrà que té l'encís de donzella
sé que hi ha barcos de vela, sé que hi ha mar a Calella,
on les ones van i vénen al compàs de l'havanera
Però jo mai no he vist el mar...

SONS

El so de la sirena d’un vaixell
em recorda els viatges d’estiu a Menorca:
música,
mar,
lluna plena,
cel estrellat,…

                                 Trini Guilera

ARBEQUINES DE L’AMOR

Ets petita i rodoneta;
et punxo i t’escapes:
ets com una ballarina.
Perquè fuges de mi si saps que m’agrades tant?
El teu verd és d’esperança.
Ai quin deix més amargant,
resta tristesa i dóna fam.
El teu líquid d’or cura mals
i amoroseix la vida.
Quan fa bon temps
l’estesa d’oliveres sembla que s’ajunti amb el cel.
Sobre les fulles reposen els ocells:
canten lloances a Déu per aquest gran privilegi.
A terra ferma.
                                             Trini Guilera