dilluns, 18 de gener del 2010


Les cotorres que viuen a la palmera de l’escola em tenen el cor robat.

Tenen un plomatge vistós, són àgils, ràpides i molt treballadores.

Tenen una orella molt fina per sentir tots els sorolls i estar a l’aguait de tots els perills fins i tot són capaces d’imitar la nostre veu i les nostre paraules.

Els nius que han construït a la base de les fulles de la palmera són una meravella, estan construïts amb branquetes que teixeixen amb el bec i les potetes.

En el món de les cotorres podem trobar-hi totes les virtuts i vicis dels humans. En la vida familiar de les cotorres es troba l’ordre, la bona criança, l’amor dels pares i el respecte dels fills.

Són autònomes no necessiten a ningú que les organitzi i vigili.

Tot això és el que he descobert en les llargues estones que he passat observant els seus moviments, és per això que em tenen el cor robat i cada cop que passo pel costat de la palmera haig de parar-me i observar que estan fent.

Carme Gonzàlez