LA FAGEDA
Va ser aquesta tardor, durant una passejada per la fageda del Montseny quan vaig poder gaudir d’un paisatge meravellós. Era un dia ennuvolat, ens havíem endinsat per la fageda i anàvem seguint el camí però, de cop, vam arribar a una gran esplanada, on hi lluïen uns faigs gegants alçant els braços cap al cel, amb els peus coberts per una preciosa catifa confeccionada per fulles de colors ocres, marrons, grocs .....
Tot d'una surt el sol, il·luminant tot l’espai i llençant aquí, i allà raigs resplendents. Tots ens varem quedar quiets i amb silenci observant aquella preciosa imatge.
Tornant cap a casa no vaig poder evitar comparar com era aquella fageda a l’estiu i com havia canviat en aquest espai de temps. A l’estiu lluïa el seu vestit verd i pregon com mai cap més n’hagis trobat al món, un verd com d’aigua endins, un verd profund i clar. Així ho defineix Joan Maragall, tot i que no es refereix a aquesta fageda, doncs ell parla de la fageda d’en Jordà.
Carme Gonzàlez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada