Avui tan bon punt m’he aixecat del llit he sortit a la terrassa i m’he quedat bocabadada observant el sol com treia el cap per l’horitzó. Sense pensar-m’ho massa he decidit que havia d’aprofitar aquest dia que començava fent una llarga passejada. He agafat el telèfon i he trucat a una bona amiga per si em volia acompanyar. Després de sospesar els pros i els contres em decidit que aniríem a caminar per la platja, es a dir, per la ruta del colesterol que és com ho anomenen una gran majoria de Badalonins.
M’he dutxat i m’he vestit en un tres i no res i he sortit de casa en direcció a la platja.
Tan bon punt he posat el peus al carrer m’he trobat un grup d’ex-alumnes que m’han saludat cordialment i m’han preguntat on anava tan d’hora , quan els he explicat que anava a passejar per la platja m’han contestat:
-¡Quina barra, i nosaltres cap al institut!
Ens hem acomiadat amb un bon dia i hem seguit el nostre camí , ells cap amunt i jo cap avall, fins arribar al pont de l’autopista He pujat les escales i he començat a creuar el pont amb el cor encongit, doncs cada cop que he de creuar aquest pont no puc evitar de recordar els grans moments de felicitat que he passat en aquest carrer, ni puc evitar de recordar que sota d’aquest pont hi ha enterrada la casa on he viscut els millors anys de la meva vida. Bé, després de creuar el pont he seguit avall pel mateix carrer, abans de que fessin l’autopista, era un carrer preciós a banda i banda de carrer hi havia cases de planta baixa i pis ,hi havien també algunes torres i de punta a punta de carrer i lluïen uns immensos plàtans,que avui en dia en el que queda de carrer encara hi llueixen. He continuat baixant fins arribar al carrer d’en Pujol que és on viu la meva amiga i on havíem quedat de trobar-nos. Aquest carrer és un cul de sac però es un dels carres més bonics de Badalona. Les cases son de planta baixa i pis, a la façana s’hi veuen uns esgrafiats bastant ben conservats, davant de cada casa hi ha un petit jardí, es a dir el carrer passa entremig de les cases i els jardins Al centre del carrer i situat a la banda dels jardins encara s’hi conserva el safareig col·lectiu que feien servir quan encara no tenien aigua corrent.
Quan he arribat, la meva amiga ja m’estava esperant, hem continuat baixant cap a la platja , seguint la ruta del romànic, doncs Dalt la Vila que és el barri que anàvem trepitjant està farcit de Mosaics i restes Romanes. Hem travessat les dues carreteres que divideixen la zona centre i dalt la vila per continuar pel carrer de Sant Francesc i desprès pel de Sant Jaume fins arribar a la Rambla on hem tingut una agradable sorpresa el Dimoni ja estava plantat a la sorra de la platja preparat per ser cremat.
La crema del dimoni és la festa tradicional més important de Badalona i és l’acte central de la festa major que és coneguda com les festes de maig. El dia deu de maig a les deu de la nit te lloc a la rambla de Badalona, en front del mar la cremada del dimoni que és la culminació d’una sèrie d’actes que conformen la nit de Sant Anastasi , Patró de la ciutat . Aquesta costum se celebra des del onze de maig del mil nou cents quaranta.
Hem fet una bona repassada al dimoni i hem creuat la Rambla pel pas soterrani, En ser a l’altre costat hem decidit anar cap a Montgat on per cert, hem tingut la sort de poder assistir a la subhasta del peix i hem comprat un parell de sípies per preparar un bon dinar.
Carme González
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada