Recordo el dia que en plena època de racionament, va entrar a la botiga de casa una veïna que li va entregar al pare la cartilla per tal de recollir els aliments de la setmana. El pare va agafar de la prestatgeria el que li pertocava i la Cinteta, que és així com es deia la veïna, ho va mirar tot i va començar a cridar:- Però que us heu cregut ! una altra vegada llenties! que no existeixen les mongetes, ni els cigrons?
El pare va intentar calmar-la explicant-li que això no depenia d'ell, però ella li va respondre: - Me cago en cony vatua Déu! llenties! llenties! llenties! Si tan us agraden les llenties aquí les teniu!
Va agafar la paperina de llenties i aixecant el braç enlaire va començar a donar voltes mentre anava caient una pluja de llenties que va deixar la botiga tan inundada que vam estar molts dies trobant-les per tots els racons.
Carme Gonzàlez
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada