Tocs de campana
i sobre el mar gavines
en cel claríssim
Els sons bellíssims
d'una llengua ja morta
l'aire s'emporta
Blanc cementiri
envoltat d'oliveres
guarda silenci
Tocs de campana
plors, sospirs i abraçades
així és la vida.
Carme Gonzàlez C.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Carme, m'han agradat molt els teus haikús. M'han ensenyat que es poden encadenar i fer ,en conjunt un poema ben bonic. Potser sí que a les llengües els passa com a les persones. Però cal lluitar per a la vida
Jaume Roig
Publica un comentari a l'entrada