Desfente de la pena
que llefiscosa s'enganxa
desarreles el mal del propi fantasma;
enmirallats tos dos,
l'un front a l'altre,
trenques l'espill
i els vidres....ja no se't claven.
Trenques la llança
que del cor se t'escapa
apuntant fixa cap al cau de l'`anima,
ja no hi ha lluita
ja no hi ha recança
sincera veritat, plena esperança.
Esperança arrelada
en la catalana terra,
en la femina essencia
i en l'ardua tasca.
Experiencia de vida
garantia classica
renovada innocencia
i en el cor, paraules.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada