ESCAPADA

El meu cap ja n'estava fart de donar-li voltes i mes voltes a la mateixa idea sense treure res mes en clar que un esgotament terrible i una obsessio espiral que l'aturmentava. De cop, a la llunyania, com fet a proposit per desfer l'entrenat del meu pensament, el xiulet d'un tren va prendre el protagonisme en mi, va entrar poderosament a la meva oida com volent-hi anunciar que estavem a punt de marxar. com si fos la primera vegada que el sentis, aquell soroll de fugida em va pujar al cap, era com si el pogues tocar com si es materialitzes en un enorme vago on em trobava tota sola de viatge cap algun lloc on els pensaments sense fruit no hi tenien cabuda. Podia sentir la fresca de l'aire al rostre i una poderosa sensacio de llibertat. La ment estava buida i el cor estava ple.