BADOQUEIG

Com cada mati, despres d'haver donat les gracies a Deu per regalar-me un nou dia, trec el nas per la finestra per ensumar l'aire que m'acarona el rostre; aquest ritual em permet descobrir si el dia sera fred o mes be calid. Despres, allunyant-me de mi mateixa com en vol d'aliga, duc la meva mirada cap a les muntanyes que fan de paret al meu quadre propi i observo la verdor lluenta dels arbres que les vesteixen, quin delit.