et punxo i t’escapes:
ets com una ballarina.
Perquè fuges de mi si saps que m’agrades tant?
El teu verd és d’esperança.
Ai quin deix més amargant,
resta tristesa i dóna fam.
El teu líquid d’or cura mals
i amoroseix la vida.
Quan fa bon temps
l’estesa d’oliveres sembla que s’ajunti amb el cel.
Sobre les fulles reposen els ocells:
canten lloances a Déu per aquest gran privilegi.
A terra ferma.
Trini Guilera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada