"Però el que per a mi va significar la visió més corprenedora i majestuosa va ser veure el mar per primera vegada. Em va semblar que em trobava davant un estany infinit que s'estenia, pla i compacte al principi, cap a un espai cada cop més obert, més resplendent i difús. El dia era clar, i la blavor del mar i del cel, neta, gairebé enlluernadora. M'havien parlat molt de la línia de l'horitzó i jo, tal com ens sol passar a la gent que som de terra endins, tenia moltes ganes de veure-la..."
El carrer dels Petons. Capítol 3
Mariner de terra endins
Vaig conèixer un vell pastor que ses ovelles menava
cada jorn de sol a sol i amb la flauta acompanyat,
eixa tonada cantava, eixa tonada cantava:
Com serà el mar, serà blau i gran com diuen
serà veritat que de nit és com la plata?
Tothom que el veu, es queda ple d'enyorança
digue'm tu sol, que véns d'una altre contrada
has vist el mar? has vist el mar?
Tota la vida he viscut, aquí del pla a la muntanya
i fer diners no he pogut per veure la costa llunyana
sé que hi ha un mediterrà que té l'encís de donzella
sé que hi ha barcos de vela, sé que hi ha mar a Calella,
on les ones van i vénen al compàs de l'havanera
Però jo mai no he vist el mar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada