-Aquest matí ha vingut a ensenyar-nos el nou petit que tenen. Mare i filla semblaven unes altres, l’alegria els vessava pels ulls. És el tercer, però a casa està la cunyada amb dos menuts més. Admiro el seu desig de futur, la seva esperança malgrat els entrebancs, els contratemps; malgrat tot. I nosaltres, a vegades, per un mal de queixal en fem un drama ...
-I a mi no em notes res d’especial? No, no miris el meu braç inflat, mira’m la cara, els ulls, ...Ets el primer a qui confio un petit gran secret: serè àvia. No pots imaginar-te el goig que duc dintre meu. Deu ser com la mare de la Fàtima: la vida és més que un mateix. Em deleixo per veure, fruir i cuidar aquesta criatura.
L’Anna feia mig any l’havien operat de càncer de mama.
Jaume Roig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada