Abans d’esmorzar i de què es llevessin els nens, m’agradava treure el cap per la finestra del menjador i veure el paisatge amb la llum de primeres hores del matí. Tenia la impressió que l’esperit se m’eixamplava. Mai havia estat en un lloc on a través d’una finestra se’m mostrés una immensitat tan gran. La vista de la vall des de Tregurà és indescriptible: els diferents termes del paisatge s’anaven desdibuixant fins Camprodon al fons; el riu Ter serpentejant amb els seus meandres escortats de pollancres i les hortes de la riba; la muntanya de Sant Antoni, coberta de boscos i amb l’ermita al cim i si bufava tramuntana al fons de tot, fonent-se amb el cel, s’intuïa la badia de Roses. Quina meravella i quina diversitat de tons i colors: els verds dels camps de farratge pel bestiar; els groguencs dels camps de cereals; els verds foscos dels boscos d’avets i el blau net i intens del cel a muntanya.
Badoquejar, admirant el paisatge, em feia sentir bé i què més podia demanar, després dels darrers mesos de feina i presses. Havia estat un encert llogar aquella caseta per les nostres vacances d’estiu, cosa gens habitual a casa. En les llargues passejades pels prats, boscos i muntanyes, s’havia convertit en una fal·lera, buscar fulles i flors diferents per a fer un àlbum, l’àlbum de l’estiu. N’havíem arreplegat de molts colors i formes i això ens feia fixar en els petits detalls i varem aprendre a admirar com n’eren de boniques malgrat la seva petitesa.
Anna M. Mora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada