VIATGE A OSSERA

El paisatge era agradable: ja feia estona havia deixat Sant Llorenç de Morunys, les magnífiques vistes del Cadí des de Coll de Jou, Tuixent amb les seves trementinaires per enfilar la carretera de la Vall de La Vansa. A mesura que m’apropava a Ossera una certa intranquil·litat s’apoderava delmeu cos. Poso Catalunya Ràdio i la seva música clàssica.

Feia dos anys i mig que no veia la Neus. Quan vaig trucar-la per dir-li que pujava, la resposta va ser més aviat freda: Si creus que ens hem de veure, tu mateix, va dir. Semblant to distant de quan va decidir marxar de casa, més aviat fugint que cercant quelcom que l’atreies.

Arribo a Ossera, quatre cases habitades. Sospito on deu estar ella per les cabres del tancat. Obro la porta i … Pare! Em fa un petó com mai me l’havia fet. En Juanjo no hi és, ha anat a La Seu a vendre formatges. T’has aprimat, però estàs molt “guapo”. T’imaginaves així la casa?.

Jo encara tenia el cor tancat com un puny d’incomprensions, de pors, de ressentiments. Mai havia entès que marxés tal com ho va fer. Deus tenir gana després del viatge. Vols tastar els formatges? En tenim molts: sec, tendre, amb oli, de tupí, … Aquesta no és la Neus d’abans que s’enfadava per qualsevol cosa.

Nena, no m’imaginava pas això, vaig respondre. Que polit i endreçat està tot. Puc provar-ne del tendre?.

Vam asseure’ns a l’entrada, al sol de primavera. La Neus preguntava per la família, pels amics, les novetats de Barcelona –feia mig any que no hi anava. Vam recordar la mare, tenia deu anys la primera vegada que vam visitar Ossera, deia. A la mare li encantà el poblet. Deia que li agradaria restaurar una casa per venir-hi els estius. Ara la tindria. M’explicava detalls que denotaven que s’havia reconciliat amb ella.

A poc a poc el meu cor s’anava ablanint. M’ensenyava les cabres i em deia com era cada una: enjogassada, tristona, emmarada, tossuda, … I el Juanjo?, vaig dir-li. No el veuràs perquè estarà tot el dia fora. M’ha ajudat molt, sobretot al començament. Jo havia perdut les ganes de viure. El Juanjo ha tingut molta paciència amb mi. L’estimo molt.

El Juanjo l’estima tal com és i per això ella és feliç i es sent segura. Jo l’estimava tal com volia que fos: per això va marxar.

Jaume Roig