EL MIRALL
Sóc ja a la porta de casa, però abans de sortir vaig fer la darrera mirada al mirall del passadís per comprovar si el meu aspecte era de bon veure.
Em quedo esmaperduda , no hi sóc. El netejo i, res de res. Amb les mans ressegueixo la línia del rostre, dels ulls, els cabells, i torno a mirar, sorprenent, no existeixo.
Desisteixo de sortir de casa. I si ningú em veu i em trepitgen, i si a la feina ja no compten amb mi?
Serà millor que segui al sofà fins que recuperi el meu cos i potser també l’ànima.
Rosa Aguaron
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada