No us ha passat mai que desprès d’escoltar una divertida història inversemblant, us han entrat unes immenses ganes d’esclatar de riure i heu hagut d’aguantar-vos per no ridiculitzar més a la persona que ho explica i que a la vegada és protagonista?
Us diré un cas: Parlant amb dues amigues, una va treure un tema molt graciós. Explicava que el seu marit (metge d’un hospital de Barcelona) és va trobar un dia amb un pacient molt peculiar. - Penseu en la situació: – Un home que l’havien de reconèixer i li diuen que es treguis la roba de la part de baix i que es poses el típic “llançolet” com un cambrer. Al cap d’una estona, entra el citat metge i se’l troba amb el “drapet” al braç i la seva part intima penjant al vent, només li faltava la safata amb el cigaló i la taronjada.
Realment vam riure una estona, però ara arriba el cas que us volia comentar i que quan vaig poder, vaig riure d’aquella manera que aflueixen llàgrimes i contraccions de panxa a l’hora.
Al sentir l’història singular, l’altra amiga, amb cara de circumstàncies (donat el seu caràcter incrèdul i obedient), ens va dir; Doncs escolteu el que em va passar a mi: M’havia de fer una radiografia per controlar una infecció de coll i desprès de passar per la burocràcia dels papers, una infermera jove i agradable amb va dirigir a una habitació i m’ordenà que hem tragués tota la roba – quan dic tota, vull dir tota – i em dona el tros de llençol per tapar-me, però al desplegar-lo, era tan petit! que si em tapava la part de baix quedava al descobert la de dalt i viceversa, i mentre anava pujant i baixant el “mocadoret” va entrar un metge just quan els meus pectorals (no és per dir-ho) exuberants quedaven al descobert; - igual que va entrar, va sortir: sense dir res - . Al cap d’una estona, va entrar un altre quan el drap es trobava a la part de dalt i es clar, aquella visió, li deuria produir un impacte força intens al nou visitant, perquè em sembla que per allà va passar tot el col·legi de metges mentre jo anava pujant i baixant la minúscula peça. L’un em veia els pits i un altre, ja us podeu imaginar el què. Però la sorpresa es va produir quan va entrar l’últim que dignant-se llegir el meu historial, va comprovar que una infermera incompetent, m’havia enviat a un lloc equivocat i que per el meu reconeixement, no calia tal exhibicionisme i amb aquestes paraules, em va dir: Ja es pot vestir, passi a la sala del fons i treguis les arracades.
No us podeu figurar la meva angoixa quan circulava per aquell passadís i em trobava amb algun espectador del meu striptis.
Bé, després d’això, i per a treure-li importància, li vaig dir amb una mica d’humor, que pitjor hagués sigut que se l’hagués posat al cap com una pastoreta i hagués anat a fer-li companyia al cambrer.
A partir d’aquesta història, en les meves revisions, sempre porto un fulard enorme pel que pogués passar.
Emi Sánchez/ 22-01-2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada