L’ILLA – Jorge Bucay

L’illa – Jorge Bucay

Hi havia una vegada una illa, en la qual vivien tots els sentiments i valors de l’home: El Bon Humor, la Tristesa, la Saviesa ... com també tots els altres, incloent l’Amor.

Un dia es va anunciar als sentiments que l’illa anava a enfonsar-se. Llavors tots van preparar les seves barques i van marxar. Únicament l’Amor es va quedar esperant sol fins l’últim moment.

Quan l’illa va estar a punt d’enfonsar-se, l’Amor va decidir demanar ajuda.

La Riquesa va passar a prop de l’Amor en una barca luxosa i l’Amor li va dir: “Riquesa, ¿em pots portar amb tu”? “No puc perquè tinc molt or i plata dintre de la meva barca i no hi ha lloc per a tu”

Llavors l’Amor va decidir demanar-li a l’Orgull que estava passant en una magnifica barca, “Orgull et prego, ¿pots portar-me amb tu?” “No puc portar-te Amor” va respondre l’Orgull: “aquí tot és perfecte, podries arruïnar la meva barca”.

Llavors l’Amor va dir a la tristesa que se estava acostant: “Tristesa t’ho demano, deixem anar amb tu” “Oh Amor” va respondre la Tristesa, “estic tan trist que necessito estar sola”

Després el Bon Humor va passar enfront l’Amor; però estava tan content que no va adonar-se que l’estaven cridant.

De sobte una veu va dir: “Vine Amor, et porto amb mi” Era un vell el que l’havia cridat.

L’Amor es va sentir tan content i ple de joia que es va descuidar de preguntar el nom al vell.

Quan va arribar a terra firma, el vell se’n va anar.

L’Amor es va adonar de quan li devia i li va preguntar al Saber: “Saber ¿pots dir-me qui m’ha ajudat ?” “Ha sigut el Temps” va respondre el Saber .“¿El Temps?” es va preguntar l’Amor, “¿Per què deu ser que el Temps m’ha ajudat”? El Saber respongué: “Perquè només el Temps és capaç de compondre quan important és l’Amor en la vida”

Traducció - Emi Sánchez 29-01-2010

Amb aquesta faula de Jorge Bucay, és pot fer una conclusió final:

• L’Amor guanya a la riquesa perquè la seva barca es pot enfonsar.
• A l’Orgull, perquè pendent de la seva perfecció, la barca no li deixa gaudir del viatge de la vida.
• A la tristor, perquè no té ningú que li faci veure que el camí és curt i és un goig contemplar-lo.
• Al Bon Humor perquè encara que és bo, la seva eufòria potser no li deixarà escoltar que el camí no és sempre pla i que de tant en tant convé tocar de peus a terra.
• I per fi arriba el Temps que amb ningú es doblega, però que acompanyarà a tots els sentiments perquè al arribar a bon port l’Amor estigui present per poder viure.

Emi Sánchez / 29-01-2010