Un amor vell

UN AMOR VELL

Fa temps que el conec, potser no tant com jo voldria, ja que encara guarda molts secrets per esbrinar, però no puc evitar-ho, ho he de confessar, n’estic enamorada, pel seu encant, per com és d’acollidor, perquè està amarat de vivències, i conviure amb ell em fa comprendre moltes coses. És vell, tot i sent tan vell, el temps no ha pogut abatir-lo. Malgrat la seva vellesa i els anys que arrossega, últimament sembla més jove, potser és per què se sent estimat i reconeixen la seva especial personalitat. És impertorbable en tot, i això és el que més em captiva d’ell.
Els matins, quan encara tothom dorm, recollit en la seva soledat, és quan més me l’estimo; es mostra tan tranquil i serè, que no em puc resistir a la bellesa que l’empremta del temps li ha donat. Molta gent no entén aquesta devoció que li mostro, potser es que no el veuen amb els mateixos ulls que jo, o el rebutgen precisament perquè és vell. Ha tingut amics i enemics de tota mena, ha viscut moments tràgics que li han deixat cicatrius que encara ara mostra, però ell, malgrat tot el que ha viscut continua ferm i impassible. Té un tarannà obert a tothom.
Hem passejat plegats totes les estacions de l’any: a la tardor es mostra indiferent als freds que vindran, perquè sap que a l’alba, quan surt el sol, ho il·lumina tot amb el color de les maduixes, per uns instants tot queda envoltat d’una llum màgica. Junts i amb silenci, gaudim d’aquest espectacle, que tots dos compartim. Quan més pateixo per ell es a l’hivern, doncs no li convenen els aiguats, i està melangiós esperant la primavera. A l’estiu es torna feixuc i, tret d’alguna festa, on per força hi ha de ser, s’adona que els anys li pesen, llavors comença a somniar en aquell sol rogent de la tardor, que a frec de l’alba, per uns màgics moments, ho vastirà tot de color.
Comprenc que hi hagi gent que els prefereix més joves, amb millor aspecte, i vestits de disseny, però jo als joves mel’s miro, i els veig massa uniformats, penso que són macos, i per molt que em diguin què és el que trobo en ell, no els canviaria pel meu entranyable i estimat barri de La Ribera.

Rosa Creus