dimarts, 2 de febrer del 2010

POEMA


MENTRE SOC AQUÍ


Mentre sóc aquí, entre quatre parets,
el sol es pon i banya de sang el mar,
d’or un paisatge que només els ocells
el poden lloar.
Mentre sóc aquí, presonera de la gran ciutat,
les aigües cantan en un indret amagat.
Mentre sóc aquí, el mon s’ofereix
esplendent i callat.
Mentre sóc aquí, quieta,
la vida perdo i la ment se’n va.


Rosa Creus