ELEMENTS MÀGICS

El fil roig és aquell que a la nit, quan els carrers desapareixen i totes les coses inanimades tenen vida, et porta d’un punt a l’altre en un obrir i tancar d’ulls, per a ell no hi ha distàncies. Tampoc té parades fixes, acut allà on el criden i et deixa allà on li dius.

Per això el cavaller petrificat de la cantonada del Palau de la Música, li va demanar

- em pots portar al terrat de la Pedrera? Però abans hem d’arribar-nos a la catedral.

Allà els esperava la gàrgola de l’ absis. Cada divendres es trobaven amb les xemeneies, cavallers molt més antics que ells, per fer petar la xerrada. Quan van arribar les van trobar totes esvalotades i desmanegades, com si s’haguessin barallat.

- Què us ha passat?

- Ens han atacat amb pedres, en llençaven una darrera l’altra, i ja ho veus com hem quedat, sort que ningú s’ha trencat res

- ara presentarem una denúncia,

- sí, sí, però necessitem saber qui ha estat,

- segur que ho ha fet el drac de Can Batlló

- què dius ara! Si és un bon jan, a més d’on podia treure tantes pedres?

- i en teniu alguna com a prova?

- sí, i tant, n’hem guardat moltes, són allà dins d’ aquella caixa, les vols veure? Quan cauen fan una mica de mal però són boniques, blanques, segons com semblen transparents, mira-les...

I en obrir la tapa van començar a xisclar i cridar que no hi eren i que els hi havien robat, unes donaven la culpa a les altres, que si no has tancat el candau, que si calia fer guàrdia, que si patatim que si patatam, tothom parlava a l’hora, allò era un guirigall; s’havien acostumat a viure amb els homes i es comportaven igual que ells.

Van cridar el fil roig per si havia vist o portat a algú més que als dos cavallers. No havia vist ni portat a ningú més, havia estat una nit tranquil·la, tot plegat era ben estrany.

Com que les notícies van que volen, en pocs minuts no es parlava d’altra cosa. Aleshores sonà la veu greu, solemne i clara de la campana, que parlà amb la saviesa de sempre:

- les pedres d’aigua glaçada han desaparegut com ho ha fet la vostra capacitat de portar somnis i omplir de fantasies petits i grans, encara podeu recuperar el poder de fer miracles... si voleu.

                                       Rosa Bruguera