VIATGE A L'INDIA

Totes les vivències del meu viatge a l'India m'acompanyaran sempre, però el record que em té el cor robat no és la majestuositat dels temples visitats, no em venen al cap sovint les meravelles dels seus paisatges, ni em vesteixo de delit pensant en els seus mercats plens de llum i de color, no trobo un profund repós en la gentada que sempre, com exèrcits bondadosos en un caos perfecte, circulen pels seus carrers, no ; el record que guardo sempre com a etern regal de vida és quelcom molt més senzill però la meva ànima revifa amb la magnitud de la seva puresa. Aquesta beneïda puresa és el somriure d'un nen, un somriure cridant si a la vida com un batec ple d'impuls en un cor esmorteït, com un lotus, símbol d'aquest gran pais, en un fangós bassal. un somriure que trenca amb l'entorn vulnerable carregat de misèria i mancances màximes, que té vida pròpia en els carrers on la mort sembla que hi ha fet la posada, que pinta un regal de blanca perla en un fons negre enfosquit.
Els somriures són sempre d'agrair i tenen poder sanador i parlen sense paraules i són gratuits.Són amics de la vida i de l'alegria de viure-la i el d'aquell nen a més: entendreix la meva carn, encén la meva ànima, desperta la meva ment i eixampla tot el meu cor i encara que aquest somriure no compta ni tan sols amb un motiu de ser, ni una raó que l'empari, ni un amic del moment, els meus ulls hi han vist l'esperança d'una vida de joia en DEU, un miracle d'amor que em captiva, un tendre somni que em torna conscient.

Sandra