La corba del cel freda, envidreïda
tota regalant de lluna, inunda
de blancors la ciutat, atapeïda,
que ara es veu tota estesa i adormida ...
J. Maragall
Quin bell clar de lluna
tota aquesta nit!
l’aire immòbil, com de plata,
encanta el jardí florit ...
J.Maragall
La lluna, vídua alegre
per no dir que ha perduda la nit
s’ha quedat passejant fins migdia
mig partida
que un ocell li somreia
i tan pàl·lida i trista
que ensenyava el neguit
i una son que la colga d’un fil
d’un fil prim
que amb el sol es desfeia ...
J.Salvat-Papasseit
Hi ha paratges que em tenen el cor robat, però no són ...
Una sortida del sol, ni els colors de la posta darrere les muntanyes o els núvols.
No aquell arbre alt i esponerós que amb la seva alçada ens parla dels anys viscuts.
No és aquella muntanya de formes fantasmagòriques aconseguides a través del vent, que els anys l’han anat modulant.
Però si m’emociona aquella petita herbeta que amb la seva humilitat i constància em parla de vida, i com la petitesa m’acosta al més sublim de l’Ésser que mou l’Univers
i la fragilitat de la meva vida.
Rosa Aguaron
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Rosa, et felicito. Com saps expressar el que els altres sentim i no sabem... en tan poques paraules!!!
Fina
Publica un comentari a l'entrada