EL MEU TRESOR

Hi ha un tresor a casa meva que m’estimo amb tot el cor: No és un quadre de Rembrand, de Picasso o de Miró; no es concentra en una joia de diamants o filigranes modernistes; no s’esmuny pas com decoració progressista d’una corrent imposada; ni s’escampa com si fos un objecte enlluernador que t’envolta de misteri amb el seus reflexos titil·lants. No; el meu tresor és més modest; i el meu esguard es tendre , comparteix el meu espai, m’acompanya, m’il·lumina, i m’emociona la seva antiguitat

El tresor que jo m’estimo, és una petita figureta de vidre. És fràgil però forta, com si la seves partícules fossin espurnes de tempesta, i és opaca com si la boira l’embolcallés per a protegir-la. La seva majestuositat trenca amb el conjunt d’objectes contemporanis que l’acompanyen com si es tractés d’un avantpassat que lluita per que la modernitat no desllueixi el passat. Penseu que aquesta figureta, té més de dos-cents anys, que ha anat passant de generació en generació mostrant amb orgull la tradició del vestit extremeny com si volgués transmetre que els gens, mai s’han d’oblidar.

Les figures estan fetes per a decorar però aquesta sembla que la seva missió sigui mantenir viva una transmissió d’amor. Els vidriers, inventen les formes i els colors, agrupen dissenys de valor estètic, creen vitralls preciosos, vidriers que commouen, impressionen i lluen. El meu tresor, no compta ni d’admiració, ni de prestigi, ni de perfecció, però és un miracle d’on vingué! Qui la protegit tant de temps ? Qui ha vetllat la seva trencadissa ? Quins camins a recorregut? Com ha sigut estimada? Com no la puc estimar?

Des de la meva infantesa, he vist presidir en un lloc important, la meva figureta. La mare, ens explicava el que representava per a ella i com l’havíem de tractar. El vidre, - ens deia - , és un dels materials més antics, però és fràgil, és trenca, i si això passes, perdríem una peça estimada, però també es perdrien uns records i sentiments molt forts. I així de pares a fills, ha sigut com a arribat a les meva llar .Aquest tresor presideix com un amfitrió tots els esdeveniments que es gaudeixen en família i procuro transmetre als meus nets que quan la vegin a casa seva tinguin molta cura perquè va carregada de generacions.

Emi Sánchez

15-01-2010