Sempre ho havia volgut. Les persones que em coneixen, m'imagino, estaven terriblement amoïnades i la resta de gent de la ciutat, perquè tothom n'anava ple, totalment astorada; mentre,jo, gaudia en el meu nou hàbitat d'una renovada relació amb tot: amb mi, doncs ara el meu cos era lleuger com les plomes; amb els ocells, doncs ara no només entenia el seu llenguatge cantaire sinó que cantava amb ells; amb els núvols, que ja no eren una massa gasosa qualsevol sinó unes clares formes definides emetent-me missatges vitals per a la meva existència; amb el sol, que poderosament brillant i fogós no només no em cremava sinó que m'alimentava; amb la lluna que minvada em feia de llit gronxador durant el temps de repòs, mentre les estrelles jugaven a despertar-me per amagar-se ben ràpid quan aconseguien mig obrir-me els ulls. Jo, sincerament, no podia estar millor.
Tot havia començat feia ben bé un parell de dies quan pel matí, com és habitual, vaig sortir de casa per pujar-me a la moto. En introduir la clau, i com si es tractés d'un vell encadarnat, la moto la va escupir.
-Avui seré jo qui et condueixi- va dir el vehicle amb veu ferragosa.
Vaig sentir de cop com si el cor em saltés del pit però plena d'una confiança que només DEU em pot donar, vaig aixecar una cama i em vaig disposar comodament a sobre del brut seient. De cop, la meva moto estimada, va aixecar la roda davantera i va començar a enlairar-se com tan sols els ocells saben fer-ho. Les grans muntanyes s'anaven fent petites davant la meva entusiasta mirada i fins i tot semblava que els arbres es despedien de nosaltres fent-nos adèu amb les fulles de les branques. No sóc capaç de saber quanta estona vam estar volant per aquell blau cel de primavera fins que, fent servir un inmens núvol a mode de pàrquing, la moto es va parar tot dient-me:
- Apa! Ja pots baixar. Sempre quan em parlaves em demanaves volar, només he volgut acumplir el teu desig. Quan em necessitis, canta'm, els ocells t'ensenyaran.
Me la vaig mirar sabent que tenia ànima i ella va afegir tot picant-me l'intermitent:
- Sempre ho havies volgut!
Sandra
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada