LA LLUNA DE GENER

No havia pas pensat al llegir aquest conte que podria contemplar d’una manera tan especial la lluna de gener.

Vaig tornar de viatge en avió, la nit de cap d’any i tot i que no m’agrada gens volar i trobo molt incòmodes els avions vaig poder gaudir d’una visió de la lluna espectacular i poc usual, al menys per a mi. Superada l’estona de l’enlairament i quan l’avió ja havia guanyat força alçada , per la finestreta va aparèixer la lluna plena més rodona i brillant que hagués vist mai. Era tan blanca i lluent que semblava un far potentíssim que ens guiava per la negror del cel. L’única cosa que rebia directament la seva blanquíssima llum era l’ala de l’avió, però per a mi la seva companyia va ser molt agradable i em va fer el viatge molt més suportable i tranquil. Quan varem aterrar a Barcelona seguia allà dalt del cel i em va fer pensar que en Pla havia descrit d’una forma insuperable i magnífica la lluentor i la blancor de la lluna d’hivern.

                                                Anna Mª Mora