Recordo un petit poble meravellós, una plaça tranquila, casetes amb balcons plens de flors, tot respira pau.
Les muntanyes adornades de verd i el cel brilla.
Quan, passats deu anys, torno al petit poble, està tot canviat: cases altes que toquen el cel. Quina llàstima!.
La gent és la mateixa, no entenen res.
Tot canvia.
El poble anhelava estimar.
Trini Guilera
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada