Barcelona

Barcelona als nostres peus, quina meravella. Fa un dia molt clar, no hi ha boira, vaig baixant per la Rabassada i veig davant els meus ulls el mar tranquil, al fons, amb la línia de l’horitzó per on s’enfonsen els vaixells a la llunyania.

Els set turons, el Carmel, La Creueta del Coll, la Muntanya Pelada, el Putxet, el Turó de Monterols, el de la Peira ...

Montjüic a l’altra banda, a ran de mar, vigilant els vaixells que arriben. Els fars, un sota la muntanya, l’altre al final del Trencaones. El rellotge marcant el temps, la torre de Jaume I, el telefèric avançant per damunt el port. La torre de Calatrava a la zona del Parc de Montjüic.

L’antic i el nou. El progrés i la història.

Barcelona s’eixampla a la dreta i a la esquerra protegida pel Collcerola, les cases van pujant per la muntanya envaint el bosc, semblen un exèrcit de formigues avançant mica en mica.

Revolts i revolts, el Tibidabo, Vallvidrera. Records d’infantesa caminant per la carena des de Sant Pere Martir fins la casa inacabada d’Horta, casetes d’estiueig i camps de conreu.

La Sagrada Família tota sola sense cases al voltant.

Teresa Demestre