El genial arquitecte es va inspirar d’una estètica misteriosa en mig de l’exuberància del Parc.
Tot caminant veus aquella verdor i seus en un banc de pedra o de fusta.
Tot el Parc està ple de raconets. Frueixes d’una frescor, d’un estat d’ànim precís. Mires el cel blau entremig de molts elements decoratius.
A l’infinit, la immensitat del mar i segons el dia, unes barquetes de vela com si fossin per jugar.
Sembla un altre món.
Quan de tant en tant vaig al Parc Güell és un plàcid relax. No cal prendre pastilles.
Trini Guilera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada