La primera nit que varem passar a la nova casa sentíem tot de nyigo-nyigos, des de la udoladissa dels gossos del veïnat, com si encara no haguessin acceptat la gent nouvinguda i donessin un crit d’alerta sobre aquesta invasió, fins els petits grinyols de les canonades, del parquet, de totes les coses noves que xerricaven potser protestant d’haver-les tret de l’ensopiment letàrgic dels magatzems. Però allò que ens va intrigar va ser la cadència d’uns sons que no sabíem ubicar, eren uns sons rítmics, pausats, foscos, no els relacionàvem amb res conegut, eren uns sons nous i enigmàtics, de quin lloc de la casa provenien? Varem resseguir habitació per habitació, però va ser en va, fet i fet no sabíem ni el que buscàvem, ja amb els llums apagats, ens vam acostar a la finestra i de cop i volta se’ns presentava la resposta, un grup del barri, a dos quarts d’una de la matinada d’un dia de cada dia de finals de maig havien començat a jugar a la petanca.
Rosa Bruguera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada