A trenc d’alba, els colors de la muntanya se’ns revelen com un miratge. Dalt del cim una espessa boira ens amaga l’objectiu, però amb confiança anem pujant per la carretera que va fent revolts anunciant la gran pujada.
Boscos de pins i arbres de fulla perenne, barregen el color fosc amb el verd tendre dels aurons i roures. La terra humida, esquitxada de flors, que es perden confuses en mig del no res.
Agafem alçada i tot d’una descobrim un cel blau i una llum que tot ho il·lumina. Apareix de sobte el gran cim del Teide (3.718 m).
A mesura que pugem amb el telefèric se’ns fa palès tot el paisatge de terra rogenca amb formes neolítiques de gran bellesa, més amunt es perdien com guspires d’intenses coloracions. Un cop a dalt les fumaroles de sofre donen testimoni del que va passar fa milers d’anys. I jo, insignificant com un gra de sorra immersa en aquesta meravella.
Rosa Aguarón
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada