Del llit estant penso que és un dia com qualsevol altre tant sols que és divendres. Pel finestral fito el temps emboirat, no sortiré de casa, em quedaré arraulida al sofà llegint o pensant.
Però ves per on, el meu marit s’ha descuidat la llauna de tonyina, la reina de l’amanida que l’hi havia preparat.
Dit i fet, això ha estat l’estímul per fer-me bellugar. He de dur-li la llauneta, em ve al cap la imatge de la pagesa amorosa que li porta l’esmorzar al seu home allà lluny llaurant la terra.
Enfilo carretera de Vallvidrera, em perdo per aquells carrerons de torretes, sort que aquesta vegada, si porto el mòbil.
Ja són dos quarts de dues, i perquè no anem a dinar plegat –diu el meu home- i jo penso què bé com si fos un dia de vacances.
Torno la llauna de tonyina cap a casa. Estic contenta, m’agraden les activitat improvisades. Ha estat un dia rodó, ves per on el poder d’una llauna de tonyina.
Rosa Aguaron
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada