Quan s'aixeca el dia, el silenci del matí té flaire de net, les flors es desperten amb la llum del sol que il·lumina la rosada i el cirerer esbelt en mig de l'hort. Tot és natura i silenci relaxant.
De sobte penso en la realitat, "aprendre a ser real". Per exemple, és deixar que t'arrenquin de totes aquestes meravelles on et mous com peix a l'aigua, i et portin a una casa amb parquet i bústia on arriben pòlisses d'assegurances i extractes bancaris, i ...tota la pesca.
Oblida-t'en! Perquè demà naixerà un nou dia, veuràs les fulles rogenques del cirerer i podràs badoquejar tot admirant aquesta meravella que serena l'esperit.
Si ho recordes bé quan s'aixequi elo nou dia, seràs capaç d'esborrar la realitat.
Trini Guilera
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada