En el silenci misteriós de la nit, abans de tancar els ulls i perdre la consciència, m’agrada identificar els sorolls que em transporten a una altra realitat. El toc de les campanes donant el quart, dos quarts fins a donar l’hora. El brogit dels cotxes i motos que alliberats del control es llancen en una carrera desenfrenada,
O les rialles dels joves que gaudint d’una llibertat, lluny de la vigilància dels pares expressen alegria.
El vent! Com m’agrada sentir-lo! S’escapa xiulant per les escletxes del finestral, i el tic-tac del rellotge que m’agombola i m’ajuda a obrir i tancar les parpelles.
Rosa Aguaron
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Te m'imagino, Rosa, somniant ja per endavant abans de dormir-te.
És molt bonic tot això que escrius i em recorda vells temps en els quals tu i jo, força més joves que ara, teniem la sensibilitat a flor de pell.
Ànim i seguex escrivint.
Pep
Publica un comentari a l'entrada