EL LLUM DE RAIGS X
Un matí, en llevar-me, quan encara amb els ulls tancats encenc el llum del menjador, tinc la sensació d’una rara lluminositat de l’aire, una inusual transparència dels objectes. Serà que encara estic endormiscat –penso, i vaig al lavabo a rentar-me la cara per espavilar-me.
Quan torno a entrar quasi caic de cul de la visió paorosa que m’apareix: la llum que difon la bombeta ha esdevingut d’un color blau metàl·lic generant un ambient misteriós, però el més sorprenent és la quantitat de reflexos per tot arreu, com si els objectes fossin cristal·lins.
Un cop superada la primera impressió, m’adono que resten al descobert quantitat d’objectes guardats dins d’armaris i calaixos i, com si es tractessin de nines russes, també resta patent el seu interior: són ben visibles les fotos classificades dins de diversos sobres guardats dins d’una antiga capsa metàl·lica de galetes que està al fons del bufet, pastissos i xocolatines reservades per ocasions escaients, tovalles i tovallons apilats dins dels calaixos. Les parets transparenten els tubs de conducció elèctrica, les canonades d’aigua i de calefacció. Sembla com si la llum fos raigs X. La visió
Intento asserenar-me i m’assec sobre el que era un sofà i ara ha esdevingut un munt de molles i borra. Prenc el suplement dominical per intentar distreure’m i llegeixo una entrevista a un famós psicòleg que diu que l’amor no és ni més ni menys que una barreja proporcionada d’hormones. Veurà també el doctor la vida amb llum de raigs X?
Jaume Roig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada