Si resseguim la nostra història podrem constatar que les guerres, les dictadures i les persecucions del català, han estat tan sovintejades que no hem pogut adquirir la cultura de la democràcia. En som conscients que som protagonistes del període democràtic més llarg dels darrers 300 anys? Ens l’hem guanyat o ens hi hem trobat? Per sort hem tingut i tenim moltes cuques de llum que han marcat el camí, però no són suficients per garantir que la llarga marxa per camins tortuosos ens alliberi d’una nova fornada de populismes, foscors i silencis.
Guanyar la llibertat no és gens fàcil, ni s’aconsegueix només pel fet que un dictador mori al seu llit. Aquest present ha costat massa esforços i massa vides per posar-lo ara en perill. Si l’esperit no és lliure, no ho serà mai la persona malgrat viure en llibertat, és per aquest motiu que la majoria silenciosa, pel seu silenci, també és culpable perquè provoca l’apatia i el desinterès, i això no ens ho podem permetre.
El camí de la llibertat és llarg, costerut o planer, amb moments de bonança i de tempesta, amb dies i amb nits, amb treball i amb descans, amb seguretat i amb perills, i si de debò l’estimem hem d’aportar-hi la tossuda tasca de dir i de fer allò que considerem, dia a dia, amb claudicacions i renúncies si cal, però sense por d’anar contracorrent, en definitiva, sortint a buscar la pròpia veritat.
Guanyar la llibertat vol dir cridar a l’inconformisme en els moments de relaxament i donar ànims en els moments amargs i difícils.
Guanyar la llibertat vol dir sentir l’entusiasme generador de dinamisme i actuar sempre amb tenacitat i constància.Guanyar la llibertat vol dir avançar amb la persistència del pescador de canya, i retornar a la feina com ho fan els homes de la rella, de la falç i el càvec.
Guanyar la llibertat vol dir estar sempre amatents com ho fan les braves ones que festegen el neguit eternament.
Rosa Bruguera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada