Ella estava sola, necessitava amics.
Es varen presentar vàries oportunitats, però mai foren acertades: encarcarats per fora, buits per dins, … Era com caminar sola.
Mentrestant va dedicar-se a avaluar el desig que podrien despertar-li.
Totalment nul.
Es va felicitar ella mateixa.
E més sorprenent sorgeix després, quan va aparèixer el gran amic de la seva vida, no n’havia tingut mai cap d’igual: l’Amor Absolut.
Trini Guilera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada