El Llençol

EL LLENÇOL



Després de l’escena d’aquesta nit, si no fos per aquest sol que llepa suaument el meu incansable teixit, ara estaria ben gelat. Fa temps que he notat que ja no és com abans, quan tot era passió i magarrufes, de vegades que n’eren de pesats, quan ells estaven de gresca i no em deixaven tranquil. Però que hem de fer, els llençols estem per acollir, tinguem o no en tinguem ganes.
Jo sempre procuro impregnar-me bé dels suavitzadors quan em renten, m’agrada conservar l’olor, per després sentir-los dir ¡Quina bona olor! És un plaer que compartim. No suporto quan estic recent rentat, que es fiquin al llit sino s’han banyat Els meus companys diuen que sóc un llençol que mira massa prim, però jo em considero un bon llençol, sé que sóc de molt bona qualitat i això em fa diferent dels altres, doncs, ho he notat quan he estat plegat amb ells, alguns són tant prims que semblen transparents, m’han dit que la culpa és de la rentadora, potser sí que tenen raó, amb aquells sotracs no m’estranya, surto ben marejat d’allà dins.
Crec que m’estic fent vell, me’n vaig d’estudi, per què estic molt preocupat pels meus propietaris, són una bona parella, i és trist que s’allunyin, però els símptomes no m’agraden, s’han tornat dos estranys. Amb prou feines es diuen la bona nit, i els seus cossos ja no es busquen a la foscor.
Aquesta nit ha passat el que em temia, ella ha dit amb la veu trencada; -Me’n vaig, no puc continuar amb aquesta situació. Ell no s’ha immutat, li ha dit que faci el que volguí. I jo, expandint la meva olor, amb l’afany de fer-los recordar els bons moments que hem passat junts, no vaig poder fer rés, malgrat que he estat el testimoni més involucrat d’aquesta relació.
Ara acullo per les nits un sol cos, trist i callat, el d’ell. I ja no estic tan suau, ni tan blanc, però el que més greu em sap, és que ja no tinc aquell perfum que em donava personalitat, sense ell m’he quedat mut.



Rosa Creus